Confesso que l'únic que vaig llegir de la Sontag mentre era viva és un conte d'una pàgina que va escriure per a una il·lustració de Quint Buchholz dins del recull de contes i il·lustracions El Libro de los libros (Barcelona: Ed. Lumen, 1998), que em va regalar un bon amic ara fa un temps.

I ara que s'ha mort (o ens ha deixat o se n'ha anat o...; no, no pessarrodonejaré) m'ha vingut de gust fullejar el llibre i rellegir el conte de la Sontag i alguns altres (Matute, Hoeg, Tabucchi, Martín Gaite, Kundera...). I en veure que són molts els (bloguers i no bloguers) que es dediquen a recordar-la, he decidit fer el que sé fer (millor o pitjor) i traduir al català aquest breu relat que acompanya la il·lustració que encapçala aquest text d'avui. Amb el permís de la Sontag, del traductor al castellà (Ferran Esteve), de l'editorial i de tots vosaltres, que en patireu les conseqüències.

Era a casa escrivint el meu llibre. En pàgines: una mica més de la meitat, en el moment en què em comença a agradar, a agradar de debò, el que estic escrivint... Tot i que això no vol dir que a partir d’aleshores el llibre sigui més fàcil d’escriure. Em sentia entumida. Tenia son. L’heroïna de la meva novel·la acabava de tenir una enrabiada i m’havia deixat exhausta. Volia estirar-me, però no pas al llit, que està en una altra habitació, ni tampoc al sofà. No volia abandonar el meu llibre. Només vull dormir una estoneta. Escriure és volar. I el meu equilibri interior ara m’exigeix que m’estiri. Feliçment esgotada, necessito el llibre perquè em mantingui enganxada a terra. Sota la lluna nítida i l’aire argentat, damunt de l’herba acabada de segar, sota el llibre (a una mica més de la meitat); per tant, fora de l’abast del telèfon i del fax, i lluny d’altres llibres que admiro d’altres autors, que et protegeixen del monstre televisiu que et devora el cervell... Com veieu, m’he allunyat de tot. Fins i tot del meu propi llibre, que m’aixopluga. Damunt meu, el llibre; a sota, la terra. Somiï el que somiï sobre el meu llibre, amb prou feines ho recordaré quan desperti. Escolto el batec de la terra.