Nedstat Basic - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares
Contador gratuito L'aeroplà del Raval | Tina Vallès <$BlogRSDUrl$>

18.7.05





B O N E S
V A C A N C E S

Tornarem la segona meitat d'agost.






|| Actualització 1 (19 de juliol) ||
Recomano la lectura, sobretot als del gremi i afins, del Runrún d'avui de Màrius Serra.

|| Actualització 2 (22 de juliol) ||
Interrompo de nou el parèntesi vacacional per recomanar-vos una altra lectura: el número 32 de Paper de Vidre, amb novetats en el format, amb un índex la mar d'útil i un munt d'articles interessants (entre els quals, un d'una servidora sobre NY). Ara sí: BON ESTIU (tot i el doble dol bloguer d'aquests dies de canícula i decisions precipitades)!

|| Actualització 3 (26 de juliol) ||
Reinterrompo la pausa aeroplaniana per anunciar-vos un naixement. Au.



14.7.05

Festa Major 


Avui l'Aeroplà surt al carrer per celebrar l'inici de la festa major del barri...
... encara que el programa complet de les festes no aparegui enlloc.*
... encara que la Maruja Torres en llegeixi el pregó.
... encara que pels carrers no s'hi respiri gaire predisposició a la cercavila ni al ball ni a l'havanera ni al castell de focs.

Perquè al Raval som tan però tan alternatius que si es fa una festa major, si es programen quatre dies de celebració per a tot el barri, al cap de cinc minuts ja n'han sortit una dotzena d'alternatives de tot de col·lectius que estaven amagats rere les persianes d'alguns baixos i locals atrotinats; gent que la resta de l'any no saps ben bé a què es dediquen ni com subsisteixen ni com paguen el lloguer de l'espai que ocupen amb sofàs del 010 i obres d'art recontracontemporani.

I a l'Aeroplà intentarem treure partit de la variadíssima tot i que una mica indocumentada oferta dels propers quatre dies, no sense abans convidar-vos a passar pel barri, vagarejar pels carrers i anar fent tastets de les programacions i les contraprogramacions dels diferents carrers, col·lectius i associacions de veïns. No us limiteu a la Rambla del Raval i la plaça dels Àngels (la del MACBA), passeu també pel carrer Guifré de la gent de l'Almazen, per exemple. I anar fent. La qualitat no goso garantir-vos-la, però la varietat, més que mai!

*Us enganxo aquí el que he pogut trobar (en format word) en el programa d'activitats de la Fundació Tot Raval:

Dijous
Cercavila i ball de gegants (19.30 h) que sortirà del carrer Guifré fins a la Pl. dels Àngels, on la Sra. Maruja Torres farà el pregó (21 h) i posteriorment actuarà el grup “El equilibrista en la Luna”.
A les 22 h se celebrarà la final del 5è Concurs de monòlegs del Raval al passatge Nou de la Rambla.

Divendres
A la Rambla del Raval hi haurà molta activitat: jocs infantils durant tot el dia (a partir de les 10 h), actuacions de joves del Raval i entitats de la Taula Franja (20 h) i el concert jove amb l’actuació de Kunk Funk i Muyayo Rif.
D’altra banda, a la plaça Caramelles hi haurà Corre-Escuma i Pista Americana per als més menuts (10 h). A la plaça dels Àngels, es farà una recepció a les entitats del barri i el sopar de Festa Major de l’AAVV Raval (21 h) i més tard hi haurà nit de ball amb La Vella Dixieland i Carajillos Band (23 h).
Paral·lelament, hi haurà l’actuació de l’Orquestra Boomerang a la intersecció entre el carrer Nou de la Rambla i l’Avinguda del Paral·lel (23 h).

Dissabte
A les 10 h hi ha programades diverses activitats simultànies: matí de jocs (plaça Folch i Torres), Mostra de Puntaires (C/ Sant Pau) i la Fira de Comerciants i la 1a Fira Artesanal de les Festes del Raval (plaça Sant Agustí).
D’altra banda, a partir de les 11 h, als Jardins de Torres i Clavé amb el carrer Valldonzella se celebrarà durant tot el dia la III Festa Popular amb tallers, dinar popular, marató d’espectacles i concert de rumba.
A les 12 h trobem una activitat ja consolidada com és la IV Operació Ulls Oberts, un taller per guarnir de llums el carrer (C/ Guifré).
A la tarda, a les 17.30 h, hi haurà la Diada bastonera al carrer Carme.
Seguidament hi haurà diverses activitats: exposició Festa Major carrer Guifré (C/ Guifré, 18 h), berenar i jocs per a infants (plaça Sant Agustí, 18 h), actuació de les Bandes i Timbals del Raval (plaça del Àngels, 19 h) i l’Acte per la Pau que constarà de la lectura d’un manifest per la Pau i diverses actuacions (Rambla del Raval).
La nit arriba farcida de sopars: sopar de la Taula del Raval al CEIP Milà i Fontanals (C/ Carme, 21 h), Sopar Popular veïns del carrer Hospital i Sant Pau (plaça Sant Agustí, 21 h), Sopar popular de Festa Major dels carrers Guifré i Joaquim Costa (C/ Guifré, 21 h) i el Sopar de l’Associació de Comerciants (C/ Nou de la Rambla amb Paral·lel, 22 h; a les 21h, hi haurà una cercavila i esclat de foc al carrer).
Els que tinguin ganes de festa fins més tard, tenen a la seva disposició un munt de concerts: concert i ball “Al cor del Raval” (C/ Guifré, 22 h), concert i ball amb l’orquestra Musicalia (plaça dels Àngels, 22.30 h), ball amb el grup Habana Casino (C/ Nou de la Rambla amb Paral·lel, 23 h) i el plat fort de la nit arribarà amb el concert de Muchachito Bombo Infierno (Rambla del Raval, 23 h).

Diumenge
X Cursa Popular de Patins de la Rambla del Raval (10h). També a les 10h, continuarà la 1a Fira Artesanal de les Festes del Raval (plaça Sant Agustí).
A la tarda hi haurà berenar d’avis amenitzat pel duo Mambo (plaça Caramelles, 18 h) i l’espectacle de la Comparsa Nou de la Rambla “Baila Conmigo” (C/ Nou de la Rambla amb Paral·lel, a les 19 h; més tard actuarà Boston Duo, 21 h).
I com en tota Festa Major, hi haurà un concert de cloenda amb la Raval Jazz Band acompanyats de Ruiz de Moura i Maria Dolors Aldea (plaça dels Àngels, 21 h).
Més tard, començarà el Correfoc amb les Colles de Diables Quinta Forca, Diables del Poble Sec i el Drac de Ciutat Vella (sortida de la Rambla del Raval, 21.30 h) i el fi de festa amb efectes pirotècnics (plaça dels Àngels, 23 h).


||||| A C T U A L I T Z A C I Ó (14/07/05, 11:38 am) |||||

El programa el podeu trobar aquí, ho he vist en un cartell de les festes que han anat penjant per tots els comerços del barri. De tota manera, us en continuo deixant l'extracte aquí sobre.

Final de la cercavila davant del MACBA.



11.7.05

Els sis lampistes i l'aprenent de vedet 


Aquests dies procuro tancar els ulls quan pujo i baixo les escales, perquè són plenes de paletes i lampistes que fan una cara nova a l'immoble, tot i que com en la majoria d'edificis vells del barri els esglaons són irregulars i convé mirar on poses el peu per no prendre mal.

I si tanco els ulls és per vosaltres, per no castigar-vos de nou amb una altra història de les que inunden l'Aeroplà des que ens van aprovar les obres d'actualització de l'edifici (i des que al costat els han posat una bastida que fa que el menjador de casa pugui arribar a ser l'escenari d'una sitcom amb el copilot i servidora de protagonistes i els habitants de les bastides com a públic aplaudidor i comentador de la jugada). Però no serveix de res, me les posen en safata i necessito fer gala del meu esperit de servei a la comunitat i informar-vos-en de seguida.

Divendres, en tornar de fer uns encàrrecs a mig matí, un lampista (ni fornit ni pelut ni mostrador del principi del final de l'esquena) em va agafar les bosses, les va lligar a la corda que fan servir per pujar i baixar material i em va preguntar en quin pis vivia (tot dissimulant elegantment que ja ho sabia que era la del tercer). Qui vol ascensors? Mentre pujava cap a casa, tots els seus companys de proeses em van anar saludant amablement i donant-me la mà per esquivar els obstacles que havien disposat pel camí amb una gràcia divina perquè no se'm fes avorrit pujar quatre pisos (no ens estem de res i tenim principal).

En arribar al meu replà, les bosses eren a l'estora de benvinguda i un altre lampista em va ajudar a saltar un manat de canonades que descansaven al mig del pas. Em vaig agafar als braços (ni forts ni pilosos ni tatuats) del meu heroi particular i vaig fer un salt àgil i graciós a l'estil Norma Duval amb mallot de lluentons i mitges de reixeta, després vaig saludar el públic amb mig centenar de reverències, vaig fer un bis i vaig entrar cap a casa.

Més tard, en acabar d'estendre la roba amb el xiulador oficial, va trucar a la porta un dels sis que corren pels esglaons i ens va dir que en mitja horeta ens tallarien l'aigua, que ja sabien que era gairebé l'hora de dinar i que ens convidaven al bar de la cantonada a fer un menú de gaspatxo, llom a la planxa i flam.

Vam acceptar encantats i per no embrutar-nos amb les runes i la pols generades per la feina ben feta dels nostres futurs companys de taula ni ensopegar amb les canonades, cordes i cables que decoraven l'escala, els sis ressuscitadors d'edificis (ni fibrats, ni masculins ni amb samarreta imperi) ens van portar fins al carrer sense permetre que trepitgéssim ni un sol esglaó: tres lampistes duien a les espatlles el copilot estirat en posició de superman a punt de salvar el món d'una gran desgràcia, i els altres tres em portaven a mi en posició de maja vestida i pagada d'ella mateixa. I així vam sortir de l'immoble, que no se sabia si érem uns misteris de Setmana Santa que havien perdut el calendari o si estàvem gravant el nou videoclip de la Minogue.

La tremenda quantitat de vi amb gasosa que ens serviren al bar del xamfrà m'ha fet oblidar les converses de sobretaula que van servir per pair el dinar entre cigaló i xupito-convida-la-casa. Només sé que la tornada al pis no va tenir res a envejar a les rues del Carlinhos i que si mal no recordo els fans del Rrrrei Àfrrrrica es van afegir a la festa i vam acabar fent un karaoke dels grans èxits del creador de labooooomba amb les canonades fent de micro i els lampistes de claca. Però intento esborrar-m'ho de la memòria, i ho faig per vosaltres.



8.7.05

Del gremi, 2 


Tot i la pluja, tot i la desgràcia de Londres, tot i que la majoria havien deixat traduccions a mig fer i de ben segur més de la meitat van treballar a la nit, ahir a les 18.30 h uns quants traductors (pocs, per al meu gust) ens vam plantar davant de les oficines de Maremagnum MTM i vam fer soroll de cassoles, xiulets i megàfon, amb llegida de manifest, pamflets i pancartes incloses (gentilesa de la gent de CCOO, que serien com una mena de professionals de l'organització de manifestacions, amb un kit de rètols, adhesius i estris per fer soroll que despleguen en un tres i no res i que fan que sense ni adonar-te'n de cop i volta et trobis amb un distintiu de la TRADE al pit, un xiulet a la boca, una cassola al cap i una pancarta per vestit!?).

Sap greu la poca assistència a una concentració sobre un tema que ens ha afectat, ens afecta i ens afectarà a tots els traductors i intèrprets autònoms: els impagaments --però per haver estat la primera que feien els professionals de la traducció i la interpretació a Barcelona, Déu n'hi do!

Jo no he estat víctima de MTM però sí d'una altra empresa per l'estil (més petita, que em deu menys diners) i el tema ha arribat als jutjats (estem pendents de setència, també), i suposo que per això no vaig dubtar ni un segon a anar a la manifestació, encara que no tingués intenció d'agafar cap cassola ni xiulet.

Sigui com sigui, cal felicitar a tots els que hi van anar (40-50 persones, diria) per haver aguantat estoicament la pluja i un parell o tres de vianants maleducats. I a veure si la propera vegada en som més.



7.7.05

Del gremi 


Avui res de conyes ni ficcions. Realitat de la dura. Els del gremi i els autònoms ho entendreu, i la resta espero que també.

Primera protesta dels traductors i intèrprets a Barcelona
Cassolada contra Maremagnum MTM

Lloc de la protesta: Rda. Universitat, 25. Barcelona.
Hora: 18.30 h.
Dia: Dijous, 7 de juliol.
Més informació: abajoconmtm@hotmail.com

Amb el suport de la Federació Sindical TRADE de CCOO i associacions de traductors, com ara TRIAC, ATIC, ACEtt i l’ATIJC, un grup de traductors i intèrprets convoquen una concentració davant de la seu barcelonina de l’empresa Traducciones Maremagnum MTM. La convocatòria, que tindrà lloc aquest dijous 7 de juliol, serà la primera protesta realitzada per un col·lectiu de traductors i intèrprets a la ciutat.

La convocatòria està motivada per l’impagament per part de l’empresa d’una sèrie d’encàrrecs de feina realitzats des que va obrir l’empresa (1999) fins enguany. Alguns d’aquests impagaments són de milers d’euros.

El propietari de l’empresa, Joan Fernando Valls Fusté, nega que hagi existit una relació laboral amb alguns dels afectats. I en la resta de casos, evita els afectats i fins i tot fingeix que és dues persones diferents: Joan Valls i Fernando Fusté; i amb aquesta actuació ha fet que s'activessin una sèrie de demandes legals. En una d’elles, celebrada fa ben poc i de la qual s’espera que el jutge dicti sentència, el fiscal demana al senyor Valls Fusté dos anys de presó per publicar un llibre sense pagar ni reconèixer l’autoria de la traducció.

Tot i l’angoixa i la pèrdua de temps i diners que han sofert els afectats i les seves famílies, l’empresa continua oberta i sense pagar els serveis prestats. I el fet que l’empresa hagi traduït 236 llibres durant els darrers cinc anys fa pensar que hi ha molts més casos de morositat encara desconeguts.

Per això, s'ha convocat una concentració: una cassolada. Serà una concentració de treballadors, com qualsevol altra, però també amb un caire diferent perquè inclourà la participació teatral de la santa dels treballadors maltractats: la Santa Precària!

Ho signen: els afectats per Maremagnum MTM.



6.7.05

La culpa és del ratolí 


Què diferencia Bush pare de Bush fill? La W, d'entrada.
No tothom que tecleja, escriu.
La tipografia i José Feliciano no estan renyits.
Què té a veure la lletra helvètica amb el Rape me de Nirvana?
Encara hi ha gent que s'atreveix a jugar amb la cara de Lennon.

No em pregunteu com he anat a petar aquí, fa calor i el ratolí no vol ni sentir a parlar del word, se me'n va sol cap al navegador a veure si corre l'aire (ara em dóna deu minuts per penjar això i declarar-se després en vaga fins demà*).

I des que fa aquesta canícula, ni el gat s'acosta al ratolí.

* Qui diu demà, diu demà passat, però tingueu per segur que tard o d'hora teclejaré i a la vegada escriuré sobre una nova musa que tinc des de fa pocs dies: el lampista (la carn és feble i la calor fa fer bestieses...).



5.7.05

El poder de l'intèrfon 


Tulurulu-tulurulu! Tulurulu-tulurulu! (l'intèrfon udola.)

Tina: Mani?
Algú: Bon dia. Té un minutet per fer una enquesta?
T: No?
A: No cal ni que m'obri la porta, l'hi puc fer des d'aquí.
T: Segur que serà un minut?
A: Sí.
T: Endavant.
A: Ja està.
T: Eh?
A: Una importantíssima empresa d'estudis de mercat està mesurant el grau de receptivitat de la gent a través de l'intèrfon. L'objectiu de l'enquesta és valorar les possibilitats d'aquest mitjà de comunicació (no rigui, que la sent tot el carrer)... Deia que es vol esbrinar si l'intèrfon seria una bona eina de màrqueting.
T: I aquesta enquesta només consisteix a demanar a la gent si té un minut?
A: Sí, som cinc-cents enquestadors per a tota l'Àrea Metropolitana. La meitat fem aquest tipus d'enquesta i l'altra meitat fa el mateix però porta per porta.
T: I ara per ara n'han pogut deduir res?
A: Oficialment, no. Però resulta que el meu company forma part de l'altra meitat i cada vespre contrastem dades i és clar que l'intèrfon és una eina publicitària a explotar, síssenyor.
T: Curiós...
A: Sí, fins ara no s'ha passat del "correo comercial, ¿puede abrir?", però tot arribarà.
T: M'espanta.
A: No, i ara. Pensi que a la llarga, si els resultats de l'estudi són tan positius com els que obtenim cada vespre la meva parella i jo just abans d'adormir-nos, la modalitat de publicitat per intèrfon acabarà substituint les trucades i les enquestes al carrer.
T: Ja...
A: Sí. Ara tot són trucades, correus electrònics, missatges als mòbils, cartes... L'intèrfon gairebé no sona mai, ningú recorda mai en quin pis vius i sempre t'acaben fent una perduda al mòbil perquè els obris quan són davant del portal. I si no, digui'm, quantes vegades al dia sona el seu intèrfon?
T: Poques, poques.
A: I no li sap greu?
T: Ara que ho diu...
A: I doncs!! Ho veu?? Ja fa més d'un minutet que parlem per l'intèrfon...
T: Ara que ho diu, sí. Però si aquesta tècnica publicitària prospera, s'haurà de comprar una cadireta plegable, perquè si en cada escala ha de tenir converses de cinc minuts amb tots els veïns...
A: Fixi-s'hi, fixi-s'hi! De retruc, el mercat de la cadireta plegable (que tampoc no està en el seu millor moment) en sortiria beneficiat! És una mina, l'intèrfon és una mina!
T: I tant! I pot fer converses a tres i quatre i cinc bandes... Truqui al tercer tercera, que em sembla que hi són...
A: Ah, sí? Esperi's!

Tulurulu-tulurulu! Tulurulu-tulurulu!

Tercer tercera: Si?
A i T (alhora): Holaaaa!!! Té un minutet per fer una enquesta???



4.7.05

Tres bones idees ianquis 


Segon intent de reprendre les notes ianquis. Avui toca fer un primer recull de bones idees que seria interessant que imitéssim des d'aquí, ja que amb l'inevitable toc mediterrani segur que encara millorarien més. Entesos, entesos, provaré de no escombrar tant cap a casa..., però, coi!, és que és casa meva!

1. Un altre tipus de bookcrossing
Sí, això ja està inventat (és un invent americà?), però a la Universitat de Chapel Hill (Carolina del Nord), i no sé si en cap altra, feien una mena d'intercanvi de llibres molt menys sistematitzat, sense tanta parafernàlia ni necessitat de webs. Funciona així: et compres un llibre per a una assignatura —posem per cas que és el Quixot, per a la classe de literatura espanyola (aquest serà tot l'homenatge que li farem des d'aquí)—, te’l llegeixes i quan acaba el curs veus que no el necessitaràs mai més (sí, pot passar que no necessitis mai més la tan celebrada obra de Cervantes). Què fas? El deses en una caixa? El llences? No, te'n vas a la universitat i deixes el llibre en alguna de les taules que hi ha als passadissos de la facultat de llengües estrangeres, o directament als prestatges del departament de llengües romàniques. Tothom ja sap que aquells llibres, els de les taules i els dels prestatges, no tenen amo, i tant els pots consultar com endur-te'ls a casa per una temporada o per sempre. I no els cal cap arbre foradat al carrer Consell de Cent (??) ni cap granja Baguetina Catalana. Ehem.

2. Els encants al jardí de casa
Seguint una mica la línia del punt u, a Carolina del Nord (i suposo que a la resta dels Estats Units, no ho sé) se solen organitzar garage sales o bé yard sales. Ara el que ens sobra, el que ens fa nosa, no és un llibre sinó un microones, una làmpada, una catifa, unes cadires, un sofà, una cafetera... Pot ser que estiguem a punt de traslladar-nos i ens vulguem treure uns quants trastos de sobre. Doncs bé, és tan fàcil com posar tot el que ens sobra al jardí (alerta, no ho feu sense jardí) i fer guàrdia per intentar vendre-ho als veïns que hi estiguin interessats. Les yard sales se solen fer en diumenge, que és el dia que tothom està més o menys a casa i té temps per passejar i veure què li ofereixen els veïns. N'hi ha que fins i tot venen roba! I perquè vegeu com s’ho munten, de bé, hi ha veïns que es posen d’acord per fer la yard sale tots a la vegada i pengen anuncis per tot el poble per avisar que el proper diumenge la Wellington Avenue serà un mercat d'oportunitats de totes totes. I a mesura que avança el dia els preus solen anar baixant... Una bona alternativa al 010 i la cultura de el-contenidor-s'ho-empassa-tot que gastem a casa nostra.

3. La conya dels donatius
Sembla que els americans són més despresos que nosaltres. Arreu (és un dir) trobes urnes per fer donatius i, el més sorprenent, la gent en fa. Això fa que seguis en un banc i t'hi trobis una placa que diu que aquell banc existeix gràcies a la família Johnson, que va donar calés a l'ajuntament de torn per posar aquell banc. I qui diu banc diu font o aula d’universitat o escultura o sala de museu (els que hagueu estat al MOMA ja deveu saber que la majoria de les sales duen el nom dels qui van donar diners o bé obres d'art perquè es fessin realitat). Tot és ple de plaques, la gent amb pasta es fa notar d’aquesta manera que, què voleu que us digui, em sembla molt més útil que la de passejar amb un descapotable o tenir una casa gran com un estadi de futbol.

Hi va haver més coses que em van semblar interessants d’importar cap aquí, però aquestes tres en serien els greatest hits, potser perquè tenen a veure amb la pela (o amb l'estalvi de la pela) i servidora és molt de casa seva i mira molt pel negoci i l'estalvi. Hi ha tòpics que són ben certs, i que rondini qui vulgui i tingui temps.



Creative Commons License