En reunions familiars i altres trobades multitudinàries, sovint trobo algú que, divertit o sorprès pel meu ofici, m'engalta un:

- I què, Tina, com van les traduccions?

Entenc que ningú està obligat a conèixer totes les professions del món, i que jo també en desconec un bon tou, però es dóna el cas que l'individu en qüestió sol ser reincident. I tot i que m'enfronto periòdicament a aquesta pregunta, encara no he trobat la millor manera de respondre-la, si no és que sé la professió de qui la fa i li torno la patata calenta:

- Bé. I a tu, com et van els pisos? (Si és arquitecte.)

- Bé. I a tu, com et van els pacients? (Si és metge.)

- Bé. I a tu, com et van els judicis? (Si és advocat.)

Etcètera.

Absurd, però prou efectiu, i normalment això fa que entenguin que ha estat un inici frustrat de conversa, i en la majoria dels casos encara som a temps d'encetar un diàleg més còmode i corrent (i ple de tòpics, que en segons quins casos són molt d'agrair).

Però és que en aquesta mena de trobades de sobte et veus assegut colze contra colze amb algú amb qui no hi tens res en comú i amb el qual intercanvies d'any en any una mitjana de deu a vint paraules, de les quals solen ser fixes nadal, família, salut i quan-et-cases?. I llavors, si resulta que el propietari del colze recorda a què et dediques, se li dibuixa aquell somriure entre mofeta i tafaner i deixa anar la pregunta, que sovint ve acompanyada d'una altra com ara:

- I què estàs traduint, ara?

I aquesta segona pregunta, molt més concreta, demana una resposta a l'alçada de les expectatives creades. No s'hi val a dir que fa una setmana que tradueixes contractes de lloguer de pisos.

I el cas és que tampoc no he trobat la resposta més adequada per a aquesta segona pregunta, i sovint em trobo responent la veritat, que és l'últim que s'ha de fer en aquesta mena de reunions. I aleshores, mentre dic que tinc entre mans un estudi sobre les repercussions de l'ús de les noves tecnologies a les tintories del Baix Segura, veig la decepció en la cara del meu interlocutor, que esperava que li contestés que estava traduint l'últim Potter o la tercera part del Codi da Vinci o les memòries sexuals de la Duquesa de Alba, jo què sé. Qualsevol cosa tret de la veritat.

Així que ara que ho tinc fresc, que tot just fa vint-i-quatre hores que he viscut una situació de risc en aquest sentit, passo a fer una llista d'algunes de les belles frustracions en potència que acostumo a tenir pendents de traduir, fent cua a l'escriptori i amb una data de lliurament de ciència-ficció. A veure si algun dels meus ansiosos interlocutors ve a petar en aquest racó (tot i que no serà pas perquè l'hi hagi indicat jo, que bé que m'estic de fer referència a altres dedicacions meves en aquesta mena d'encontres) i dóna per contestada l'eterna segona pregunta que més temo durant aquests dies d'excessos sociofamiliars per la vena.

Inventari de propostes deshonestes que sol rebre un traductor

1. La retolació d'uns grans magatzems ("Si no disposeu de targeta client, passeu per Informació"; "Oferta de la setmana: 1 safata de gírgoles de regal per una compra superior a 30 euros a la secció de Carnisseria"; "Agafeu una bossa aquí", etc.).

2. Una falca de ràdio anunciant les últimes ofertes de mobles que es desmunten sols, impresores més cares que els cartutxs de tinta i mòbils d'última generació que fan de tot menys trucar.

3. Una carta a algun departament de la Generalitat per demanar una subvenció per fer una cosa que no cal en un lloc on ja n'hi ha i amb un cost que no hi ha qui el justifiqui.

4. Un estudi d'un solar per edificar-hi un hotel de cinquanta-quatre mil estrelles i per desallotjar-ne cinquanta-quatre mil veïns de tota la vida.

5. Cent pàgines amb cos de lletra 4 i sense marges amb les condicions generals, particulars i extraordinàries d'una pòlissa.

6. La memòria d'una entitat sense ànim de lucre i amb ànim de confondre el possible lector a base de repetir una vegada i una altra les mateixes idees però amb diferents paraules i tipus de lletra (grans demostracions que el perniciós abús de la negreta i la cursiva afecta la salut intestinal del consumidor).

7. El catàleg d'una residència d'avis d'alt standing (sembla contradictori si tenim en compte les pensions que es cobren avui dia, però us asseguro que hi ha gent que té prou estómac per construir, mantenir i publicitar llocs d'aquest tipus).

8. Un manual d'autoajuda sobre com ser feliç de dilluns a divendres (de 8 a 17 h).

9. La redacció d'un projecte de documental sobre les inclinacions religioses dels escarabats dels hotels de dues estrelles de Manhattan.

10. El menú d'un restaurant de quinze forquilles ("Farcellets de pasta de full amb aroma d'oli de tòfona farcits de brandada de bacallà a l'oli de pebrot del piquillo i amb coulis d'olivada d'olives arbequines i encenalls de formatge parmesà sobre llit de purè de castanyes a l'oli de menta i un polsim de nou moscada ratllada al moment").

I els autors d'aquests deu textos no signen llibres per Sant Jordi, no.