A la tres ja no en tenen prou amb la marató de cada any, ara s'han avesat (aviciat) a parlar de salut, a portar metges i pacients al plató, a treballar amb testimonis reals (quins deuen ser els testimonis irreals?), a parlar de la qualitat de vida, de malalts, d'afectats, de símptomes, de patologies, a convidar psicòlegs, sociòlegs, i tots els altres òlegs (i òlogues, i òlogues!) i anar omplint el plató de cadires d'experts que repeteixen frases apreses rere les càmeres o bé contradiuen el presentador, perquè els han sortit rebels.

Ahir, i sense que el Pellicer hi tingués res a veure (ell venia després amb un dels seus reportatges sobre sectes o no sé què), en horari de prime time, o sigui, després de sopar, van dedicar una hora ben bona a parlar sobre l'addicció al tabac (bé, a fumar, que el sociòleg rebel va precisar que el tabac és una planta inofensiva, i que el que crea addicció és fumar, i tal, per allò d'aquelles misterioses substàncies que afegeixen a les cigarretes, bla, bla, bla). Ens van titllar de fumadors, i van pressuposar que a més de ser fumadors volem deixar de ser-ho, i no pas perquè ho haguem decidit, sinó perquè ells ens hi han convençut. Au.

El senyor Calçada (que si mal no recordo abans es deia Calzada) ens va dedicar una hora llarga del seu valuós temps (i avui sembla que hi torna) per explicar-nos com va deixar de fumar. Només això, sí. I encara li fan falta més hores, eh, que, ui!, el tema dóna per molt més. Ah, i van venir tres actors fumadors a fer d'atrezzo, i fins i tot hi havia gràfiques i estadístiques i una noia en un altre plató recitant-les i canviant de pla cada dos per tres.

Però tot és culpa meva, que engego la tele i poso la tres i tinc el vici insà d'estrenar programes amb l'oculta esperança de trobar-hi algun al·licient. Aquesta sí que és una addicció malaltissa que caldria combatre. Que jo fumar no fumo, però d'addiccions, un munt. A veure quan em diuen des de la pantalla què he de fer per vèncer-les, eh. Jo, mentrestant, m'espero asseguda, sí.