Després d’una sessió d’anatomia no gaire estimulant i de veure que em consideren un blog de societat, entre el costumisme, la premsa rosa i el pregoner de barri...

L'endemà d'una jornada de sobredosi de lletres catalanes com la d'ahir en què cadascú escombra cap a casa i no hi ha ni els balanços ni les profecies promeses, em fa l'efecte que o jo duc les ulleres brutes o els que ahir llegien els seus tres fulls assajats i sense espai per a improvisacions anaven sedats. Poques frases sensates per a una hora i quart de xerrera, diria. Així que em vaig dedicar a escoltar durant una horeta llarga, vaig observar el públic (la sala era ideal per fer-ho) i vaig veure que uns s'han fet més grans (vells, vaja), altres més grassos, o prims, alguns no foten bona cara, altres massa i tot, etcètera. I, com sempre que vaig a aquesta mena d'actes, vaig posar cara a alguns noms que coneixia només en lletres.

De cara a l'any vinent, si volen continuar amb la sessió anatòmica (no els animo pas a fer el contrari), els deixo un parell consells (per si algun responsable de la cosa ve a parar per aquí, que no se sap mai):

1. Que els doctors es deixin els guions a casa i xerrin de memòria (com a molt que duguin una llibreteta d'aquestes petites que ara s'han posat de moda --i que no sé mai com es diuen-- per si s'obliden del nom d'alguna novel·la o poemari) i que, de pas, sisplau, s'allunyin de la salmòdia i s'acostin més al rap, com féu el Serra en la primera entrega, o potser tampoc tant.

2. Les croquetes i les copes abans de la sessió, sisplau, que la panxa plena i l'escuma del cava fan miracles, i a la sala Gimbernat, ahir a les 19 h, hi havia massa gana i poca ebrietat.

Dit això, deixaré la lit cat per als entesos i reprendré la meva línia costumistoravalera.