Aquest any patirem, amb això del llibre i la lectura. Ahir, fent un zàping innocent per fugir de la segona part de la teràpia per no fumar, vaig anar a parar a un debat sobre la lectura i la ciutat de Barcelona, a BTV. Aviso que només en vaig veure els primers deu minuts, perquè quan vaig sentir-ne un parell de frases ja vaig quedar servida:

1. Barcelona és una ciutat lectora.

2. És igual el que llegeixis, si llegeixes.

Dir que una ciutat llegeix o no llegeix basant-se en la quantitat de llibres que es venen (o de llibreries que hi ha) és com decidir si una ciutat folla o no en funció dels preservatius que es compren (avui tinc el dia comparador). Sort que n'hi va haver una que va dir que no és el mateix comprar un llibre que llegir-lo; cosa que convindria portar sabuda de casa, ja que si diferenciem llibre de lectura, bé hauríem de saber fer el mateix amb comprar llibres i llegir-ne.

Però a mi la que m'agrada és la segona afirmació. O sigui que el cas és llegir? Tan se val el què? Ja. Perdoneu, però a mi em recorda aquella gent que quan el metge els pregunta si fan exercici responen que caminen molt o que viuen en un quart sense ascensor.

Sigui com sigui, llegirem, tant com l'any passat i com el que ve. I si enmig dels homenatges quixotescos i dinàmiques diverses veiem algun acte o iniciativa que fa bona pinta (que no vol dir que al final la tingui), ens hi acostarem a veure què.

Compreu llibres i preservatius, doncs, i utilitzeu-los, cada any.