Encara tinc pendent parlar-vos d'una pel·lícula, d'un còmic i d'una exposició, però aquesta última la dono per mig feta, perquè se m'han avançat i veig que no tinc res més a dir-hi. Així que me'n queden dos.

Deixo la pel·lícula per un dia que el seu títol em convenci una mica més que avui, perquè amb el fred que fot avui això de dir que la vida és un miracle és més humor negre que altra cosa. I a mi el fred no em fa riure, ni em diverteix, ni res. I no parlem de la neu, cosa més inútil i emprenyadora no he vist mai. Així que farem esperar els possibles curiosos per la darrera proesa cinematogràfica del senyor Kusturica.

Anem amb el còmic, doncs. Us alerto, però, que no sóc gens lectora de còmics, no hi entenc ni un borrall, i les poques vegades que he entrat a una botiga especialitzada (com la que hi ha al carrer Xuclà) m'he dedicat a mirar els gadgets i a intentar esbrinar qui són sense èxit.

Malgrat això, us parlaré d'un còmic que vaig descobrir diumenge a la taula final de l'exposició sobre Bruguera que fan al CCCB. No és cap novetat, té uns quants anys, però si algú és tan llec en aquest art com jo, espero que em permeti que li presenti el bueno de Cuttlas, el còmic per als no amants del còmic. Així mateix.



És aquest que us saluda amb el barret des de dalt del cavall. El vaig estar llegint durant mitja hora llarga el diumenge i no vaig poder evitar riure sonorament unes quantes vegades, mentre al meu costat feia tres quarts del mateix un aspirant a adolescent que crec que acabava de descobrir Zipi y Zape (parella de còmics que, tot sigui dit, no he pogut suportar mai; però si em feu triar entre coses manga i ells, suposo que optaria per aquests últims, més que res perquè com a mínim els entendria).

Però parlàvem del Cuttlas. Les seves historietes solen durar una pàgina i comencen amb ell sol en una vinyeta contemplant el cel o bé rumiant. A la vinyeta següent apareix un altre personatge (com per exemple la Mabel, la seva nòvia) i li planteja alguna pregunta o li comenta alguna cosa que fa que la imaginació de l'homenet sense cara ni mans ni peus ni res s'activi i voli ben amunt en tot el que queda d'historieta. A alguns us pot haver sonat perquè es veu que va aparèixer força temps a El País de las Tentaciones i a la revista de còmics Víbora. Però a més ha publicat les seves històries en quatre volums.

Cuttlas va néixer el 1983 a Saragossa, de la mà d'un tal Calpurnio, i ja ha mort dues vegades, una a l'oest i l'altra a l'espai, així que és possible que tard o d'hora torni a ressuscitar. De moment, ens ha deixat els quatre llibres que us deia (l'últim, que és el que vaig llegir, del 2002), uns quants curts, pel·lícules i sèries de televisió i sembla que fins i tot algun gadget, tot i que no sé si en això últim el Calpurnio hi té alguna cosa a veure... Us el deixo aquí i feu-ne el que vulgueu.