3.2.05
Coses que no entenc i que no sé si fan que la vida valgui la pena (1 i 2 / 1429)
1/ Per què els presentadors de telenotícies de tevetrès (i no sé si de les altres cadenes) tenen la mania d’enllaçar les notícies encara que no tinguin res a veure?
Estàs veient imatges del desastre del tsunami i de sobte t’apareix el papissot de Reus amb el seu bronzo envejable i t'engega: «I mentrestant, a Barcelona, s'ha celebrat la primera trobada mundial de lluitadors de sumo transvestits».
Quan no els agafa per fer un pas més en l'enllaçament de notícies i no se serveixen només d’un connector per fer-ho sinó que arriben a lligar un estudi sobre l’índex de natalitat al Pol Nord amb la celebració del Carnestoltes al Brasil i gosen dir coses: «I mentre al Pol Nord procuren fer passar el fred de la manera més íntima que es coneix [eufemismes, els que vulguis!?], n’hi ha que es disfressen d’esquimals i cerquen intimar amb desconeguts amagats rere màscares i antifaços...». Ehem.
2/ Per què les senyores grans (les velles, vaja) quan et volen mirar de prop t'acaben ensenyant les dents (o l'absència d'ídem) tot fent una ganyota impossible de reproduir per escrit?
— Nena, què posa aquí? [Bata blau elèctric, sabatilles foradades perquè els galindons campin lliures, clariana al cap al més pur estil franciscà, ulleres greixosos al precipici del nas; un pam i mig de doneta davant del contenidor]
— Eh? ... No, els tetrabriks es llencen amb el plàstic, senyora.
— Què? [Ensenyada de dents, arrugada de nas, les ulleres que s’acosten més als ulls, el cap que se t’acosta i comences a sentir-li la respiració que de tan profunda et sembla que surt de la boca del metro i no pas d’aquell trosset de senyora que hauria d’estar ajaguda al sofà de casa fent mitja i no enmig de la Ronda Sant Antoni amb un tetrabrik de la Central Lechera Asturiana sota el braç]
— El cartró de la llet [a qui se li acut dir-li tetrabrik!], que no és cartró, que és plàstic, que va al contenidor del plàstic, aquí no!
— Ahhhh. [Segona ensenyada de dents amb la resta de la coreografia inclosa] Gràcies, maca!
Per què se'm posa tan malament aquest «maca» en aquestes situacions?
Estàs veient imatges del desastre del tsunami i de sobte t’apareix el papissot de Reus amb el seu bronzo envejable i t'engega: «I mentrestant, a Barcelona, s'ha celebrat la primera trobada mundial de lluitadors de sumo transvestits».
Quan no els agafa per fer un pas més en l'enllaçament de notícies i no se serveixen només d’un connector per fer-ho sinó que arriben a lligar un estudi sobre l’índex de natalitat al Pol Nord amb la celebració del Carnestoltes al Brasil i gosen dir coses: «I mentre al Pol Nord procuren fer passar el fred de la manera més íntima que es coneix [eufemismes, els que vulguis!?], n’hi ha que es disfressen d’esquimals i cerquen intimar amb desconeguts amagats rere màscares i antifaços...». Ehem.
2/ Per què les senyores grans (les velles, vaja) quan et volen mirar de prop t'acaben ensenyant les dents (o l'absència d'ídem) tot fent una ganyota impossible de reproduir per escrit?
— Nena, què posa aquí? [Bata blau elèctric, sabatilles foradades perquè els galindons campin lliures, clariana al cap al més pur estil franciscà, ulleres greixosos al precipici del nas; un pam i mig de doneta davant del contenidor]
— Eh? ... No, els tetrabriks es llencen amb el plàstic, senyora.
— Què? [Ensenyada de dents, arrugada de nas, les ulleres que s’acosten més als ulls, el cap que se t’acosta i comences a sentir-li la respiració que de tan profunda et sembla que surt de la boca del metro i no pas d’aquell trosset de senyora que hauria d’estar ajaguda al sofà de casa fent mitja i no enmig de la Ronda Sant Antoni amb un tetrabrik de la Central Lechera Asturiana sota el braç]
— El cartró de la llet [a qui se li acut dir-li tetrabrik!], que no és cartró, que és plàstic, que va al contenidor del plàstic, aquí no!
— Ahhhh. [Segona ensenyada de dents amb la resta de la coreografia inclosa] Gràcies, maca!
Per què se'm posa tan malament aquest «maca» en aquestes situacions?
Escoltant Hotel California a desgrat, sorpresa, encara avui, de l'èxit d'aquesta cançó dels Eagles. Per cert, què se n'ha fet?? No. No, no, no: retiro la pregunta!?
