Quan corregeixes segons quines estupideses (no és cap endevinalla), perds el món de vista, i amb el món hi van inclosos els familiars, amics, obligacions, aficions, i tot el que t’omple les vint-i-quatre hores del dia, tret de les vuit indispensables de son. Les frases que has reconstruït al matí se t’apareixen entre els llençols; els sinònims que has canviat a la tarda s’estampen al mirall quan et raspalles les dents; les errades que has adobat al vespre et sembla llegir-les als subtítols de la pel·li d’havent sopat.

Quan corregeixes segons quines estupideses (seria difícil descobrir a quina faig referència, n’hi ha massa), et passa pel cap que potser tu també et podries fer l’estúpida algun dia i escriure damunt de fulls blancs (res de pantalles), i visitar algun voltor-editor amb la intenció que t’ho estampi en volums de cent vint o cent trenta pàgines ben relligats i amb una faixeta vermella que digui «L’Última Estupidesa del Món Editorial Català! Amb DVD del making off de regal!».

Quan corregeixes segons quines estupideses (deixeu de pensar-hi, no ho encertareu), et demanes què passaria si no les corregissis, ni tu ni ningú. Què pensaria la gent d’aquell autor (o autora) de culte si el veiessin sense el vestit de la correcció, completament en pilotes? Que és un estúpid.

Quan corregeixes segons quines estupideses (encara que ho encertéssiu no us ho diria), et demanes perquè les corregeixes. Només pels diners? Hi ha feines més ben pagades. I descobreixes, a desgrat, que dins teu encara queda un raconet (cada dia més a prop de la bilis) de fe romàntica (ningú parla d’amor aquí, el romanticisme és una altra cosa) en tota aquesta martingala dels llibres, tot i que a vegades sembli que tot el gremi es posi d’acord perquè et tornis ben escèptica i si pot ser d’un cop sec i inesperat.

Quan corregeixes segons quines estupideses (feu el favor de deixar de donar-hi voltes), entens perquè ja no llegeixes tants llibres com abans, perquè en deixes tants a la meitat, i perquè d’alguns només necessites radiografiar-ne el text de la contra per saber que aquella estupidesa no està feta per a tu (amb el risc d’equivocar-te, sí), que tu ets carn d’estultícies més exquisides, d’àpats més elaborats, però que no per això deixen de córrer el risc de ser tant o més estúpids que els que et garanteixen el pa.