Ara que ja sembla que hem “enterrat” del tot Miquel Bauçà (d’ara endavant MB), que se li ha fet fins i tot un homenatge i que tots els que es consideren amics seus li han escrit articles amb més o menys encert, em reca de fer un solo amb el teclat i dir-hi quatre coses, totes meves i sense afany d'anar més enllà. Vagin doncs per endavant les meves disculpes a qui convingui o li vingui de gust de rebre-les.

No parlaré de MB home ni de MB escriptor, perquè personalment no el vaig arribar a conèixer (tot i que vam coincidir en espai i temps durant dos minuts o tres) i perquè no he llegit cap llibre seu sencer. Els llibres de MB, que en tinc un parell de regalats, me’ls reservo per quan els pugui gaudir més que patir, que de moment no és el cas. Tot i així aquests dies n’he llegit i escoltat alguns poemes o fragments de prosa i he estat temptada d’anar a alguna llibreria o biblioteca a fullejar El canvi o Una bella història, que no són els dos títols que tinc.

Tampoc entraré gaire en el que s’ha escrit sobre MB des que el van trobar mort al seu pis. Em sembla la mar de bé que alguns elements de la cultura catalana aprofitin l’avinentesa de la mort de MB (com ho van fer amb la de MVM o de MMP o de tots els escriptors que l’han dinyat fins ara) per parir quatre línies d’homilia, panegíric, record, homenatge o el que els roti. Per això tenen el seu espai en el diari o revista que els paga per escriure. I tan me fa si aprofiten per recordar el perfil literari del difunt, per evocar-ne uns versos, per explicar quina relació hi van tenir, per alimentar-ne la llegenda, per publicar entrevistes inèdites, per repetir quatre anècdotes morboses o per renyar els que parlen més del mite que de l’escriptor. Insisteixo: que facin el que vulguin mentre els deixin. Jo ja he deixat de llegir a segons qui, a no ser que m’hagi llevat amb vocació massoca o ganes de guerra.

Si he esperat tants dies abans de dir res sobre MB era perquè volia veure primer aquest homenatge “d’urgència” que se li va fer ahir al Palau Moja. Al principi no hi volia anar, pel que us deia més amunt, que no li he llegit cap llibre sencer i em semblava de mal gust anar a treure el nas el dia que l’homenatjaven desconeixent-ne l’obra. Però l’exèrcit de noms que s’havia previst que recitessin MB em va fer sortir de casa tot i el fred i la mandra d’un divendres al vespre, en què el cos i el cap no em demanen pas anar a escoltar segons què.

Havia passat el dia traduint uns textos d’una exposició de papiroflèxia que es farà aviat a Barcelona. Mitja hora abans de l’inici de l’acte vaig anar a fer una cervesa amb un amic que també em va confessar que desconeixia l’obra de MB, però que arran de la seva mort tenia intenció de descobrir-lo. El vaig avisar que li seria difícil, de moment, trobar algun llibre de MB a les llibreries, ja que el dia abans havia llegit al Quadern d’El País l’article d’Andreu Manresa en què explicava que li havia costat molt fer-se amb un exemplar d’alguna obra de MB a les llibreries de la ciutat.

La cerimònia començava a dos quarts, així que vam pagar les estrelles i vam anar cap al Palau Moja. La primera sorpresa va ser veure que el recital es feia a la mateixa sala on hi ha l’exposició sobre Costa i Llobera. La segona: l’assistència. La sala era plena a vessar, i de fons un murmuri inintel·ligible. “Xxxxxt!” com a rebuda: una senyora retenyida i reperfumada ens increpava per haver aixecat la veu més del compte.

Un dels organitzadors de l’acte, de qui en preservo la identitat per allò de les disculpes que deia al principi, ens va informar de seguida de l’èxit inesperat de públic. Inesperat? Tota la setmana que s’anunciava la celebració de l’homenatge tant a Vilaweb com a la pàgina de la Institució de les Lletres Catalanes, els diaris també n’havien informat i la tele en el seu moment també havia alertat la població oportunament.

El cas és que no s’esperaven que al voltant de tres-cents persones, a quarts de vuit d’un divendres, no tinguessin altra cosa a fer que anar al Palau Moja a escoltar les paraules de MB recitades pels seus “amics”. Així que com que no s’ho esperaven no havien previst que aquella sala se’ls faria petita, que l’equip de so, si és que n’hi havia, els seria insuficient, i que, en definitiva, bona part dels assistents ni sentirien ni veurien res. Un homenatge a l’alçada de la presència mediàtica de MB. Els afeccionats al vil art de la metàfora ja tenen teca per anar fent: un homenatge discret com MB, un recital gairebé inaudible com la parla xiuxiuejant de l’escriptor, que diuen que gairebé ni se’l sentia quan parlava. Etcètera.

O sigui que no vaig arribar a veure ni un segon els recitadors, perquè els de les darreres files de la multitud que poblava la sala no em van deixar treure el cap per entreveure qui era que llegia durant els deu minuts que vaig ser-hi.

Just quan ja decidíem marxar van arribar els de TV3, tres quarts d’hora tard, i a cop de càmera i colze es van anar obrint pas dient “Tevetrésssss, sisplaaaau, tevetréssss”. Suposo que s’hi devien estar el temps just per enregistrar un parell de frases de MB i quatre o cinc cares de la vintena llarga que s’esperaven darrere de l’impotent micro tot fent cua en ordre alfabètic, com al cole. I avui han passat les imatges a cuita corrents cap al final del TN i han dit que ja s’havia fet l’homenatge a Bauçà i que un èxit i que au.

Així que sense arribar a veure ni sentir res que no fos un munt de gent amuntegada i un tímid murmuri de fons, vaig tocar el dos del Palau Moja no sense abans resaludar l’anònim organitzador que se les veia i se les desitjava desfent-se en explicacions per als que anaven arribant.

I vaig fer el que s’ha de fer un divendres al vespre: anar a fer una cervesa amb uns amics i fer-la petar, sobre MB, sobre literatura, el referèndum no vinculant de diumenge, els preus dels pisos, les hipoteques, Víctor Hugo, els negres dels escriptors, els costums dels danesos en relació amb el tabac, la gairebé impossible traducció al castellà dels termes esplai i kumbaià...

I mentrestant al Moja devien seguir llegint en veu alta alguns fragments de MB, que suposo que si hagués seguit viu hauria triat el bar, la cervesa i la conversa planera. Suposo, eh, que jo no el vaig conèixer, tot i que hi vaig coincidir un parell de minuts o tres, tal vegada com algun dels que feien cua rere el micro estèril, ordenats de la A a la Z.