Ja ho veig, hi podríem posar el Bardem de protagonista. Una mica de maquillatge, que ja hi està avesat, i estaria a l'alçada. Al paper de la dona hi podem fotre la Kidman (com a nota internacional), que després de veure-la disfressada de la Woolf a Les hores ja me la imagino fent del que sigui.

El director? No cal que us el digui. La música, ell també. El guió, ell l'acabarà de polir i hi fotrà uns cops d'efectes, però no gaires, que la cosa estarà basada en fets reals. De fet, potser el nen se'ns pren la cosa tan a pit que ho acaba fent tot ell i és possible que s'acabi disfressant d'estufa i tot; que estem parlant del segon Alexandre Magne, el del setè art, el messies del cinema espanyol, etcètera, etcètera!

Ja el veig, doncs, l’Amenabar, buscant una casa rural amb aires de tragèdia per encabir-hi seixanta persones. I el Bardem assegut al sofà de casa seva (amb la Kidman fent mitja al seu costat) amb l’agenda oberta i trucant a tots els seus amics i familiars (la Penélope, la Pilar Bardem, la Nawja, el Luis Tosar, la Watling —que cantarà un blues als crèdits—, el Fele, el Noriega... Un bon exèrcit de secundaris del tot imprevisibles!?) per dir-los que en fa cinquanta i ho vol celebrar amb una festa al camp.

I el Tosar (ha de ser el Tosar) que digui que ell porta una estufa, que si no passaran fred. Ja el veig arribant amb un tot terreny i descarregant l'estufa amb l'ajuda de la matriarca Bardem carregada de joies i els pits penjim penjam, perquè la seva esposa, la Watling, està prenyada (llicència del guionista) i no el pot ajudar.

I a la nit, quan els més grans de la festa retirin, el Tosar que engega l'aparell i tanca la porta, amb un bon esgarip de dos-cents violins desafinats de fons, per crear suspens. I la Watling s'aixecarà a pixar, i respirarem per un moment perquè haurà obert la porta del dormitori. Però tornarà del lavabo i passarà per davant de l’estufa sense ni mirar-la (aquí, primer pla de l’estufa que ja comença a fer estralls) i se’n tornarà al llit. I es deixarà la porta oberta. Però el Tosar pujarà un moment a l'habitació a veure si la seva dona necessita res i després de fer-li un petó i prometre-li que les coses canviaran i que buscarà feina i no la pegarà més, tancarà la porta i se'n tornarà amb el Bardem, encara que no sigui dilluns ni faci sol.

La resta de la història ja la sabeu. I potser ara esteu pensant que quina poca sensibilitat que tinc de fer conya d'un fet tan tràgic, però no he estat pas jo qui ha començat. Temps al temps, de moment els telenotícies de totes les cadenes ja s'han preocupat de recrear-s'hi i sabem un munt de dades personals dels morts de Todolella que no hauríem de saber, perquè no n'hem de fotre res, i perquè la putada ja és prou grossa com per anar-la inflant des de la tele, amb l'única finalitat de tenir-nos entretinguts, enganxats i atemorits. I anar creant alarma social amb les estufes. Les estufes! Això rai, les obres del metro, d'això ens haurien d'alertar!?