Toc, toc.

Tina: Perdoni que el torni a molestar.
Veí: Digui, digui.
T: No se sent.
V: Eh?
T: La música, que no se sent. Pensi que hi ha dues parets, la de casa seva i la de casa meva, i un tros de replà entre nosaltres. M'arriba molt esmorteïda i no n'entenc la lletra. I la lletra d'una cançó és important. Bé, si més no per a mi. M'agrada saber què diuen, no em conformo amb la melodia, sap?
V: Ja. Vol que apugi el volum? És això el que m'està dient?
T: Sí, si pot ser...
V: Pot ser, sí, però jo em pensava que...
T: ... Que venia a demanar-li que l'abaixés?? I ara! Per qui m'ha pres! No, no. Apugi'l, apugi'l sense manies. Faci el favor. A casa li estarem molt agraïts. El meu company ja s'està posant les sabates de ball i jo ara apartaré tots els mobles del menjador cap a un racó i som-hi. Per cert, té algun bol prou gros per fer-hi ponx?
V: Doncs esperi's, em sembla que sí. Ara vinc.
T: Puc passar, mentrestant? Així escolto la música...
V: Sí, esclar, passi.
T: Gràcies. Li molesta si ballo?
V: No, i ara. Vaig a la cuina, ara vinc.
T: Entesos. L'espero aquí, movent l'esquelet.
V: Entesos.

Crrrraaaaaaaash.

V: Què ha passat?
T: Perdoni, la figureta de Lladró. Ja m'ho diu el meu company que no imiti el Bisbal, però no ho puc evitar, sento aquesta música llatina tan enganxosa i no puc estar-me de començar a fer voltes com un dervix... Que dic jo que el Bisbal s'hi devia inspirar, no?
V: Eh?
T: Res, res. Li pagaré la figura, perdoni.
V: No, no, si és una imitació. La vaig comprar al xino aquell tan gran del Carme.
T: Ah. Doncs així porti una escombra que l'hi recullo. Ha trobat el bol?
V: No, no. Vingui, que li dono l'escombra i mentrestant segueixo buscant el bol.
T: Sí.

Reeeecraaaaaasssssh.

T: Uiiiiii. Aquesta també és d'imitació??
V: Sí, sí. Però faci el favor, deixi l'escombra en un racó i pari de ballar, va. Ja he trobat el bol.
T: Entesos, i perdoni, eh. A casa ja no em deixen agafar l'escombra, perquè m'agafa per fer-la servir de micro i fer de Freddy Mercury i...
V: No pateixi. Tingui el bol, au. Ara apujo el volum. Que ballin de gust.
T: Gràcies, gràcies. Quin goig de veïns, oh. Ballarem i brindarem a la seva salut. Adéu!

...

Toc, toc.

V: I ara què vol?
T: La tercera cançó... Oh, ens ha encantat. La pot tornar a posar?
V: Què? Escolti, però qui s'ha pensat que sóc? El seu DJ?
T: Eh? Coi, perdoni.
V: Miri, sap què? L'hi regalo?
T: Com????
V: Tingui el CD, tot seu. Se l'ha ben guanyat. I faci'm un favor: no el posi gaire alt.
T: Gràaaaaacies!

Crec!

V: Ei, què fa?? Per què el trenca??