Aquest any ja té llibre i el mes d’abril ja pren tot un altre aire. Passeja diferent, romanceja per les llibreries del barri i cerca dissimuladament la seva obra, o més ben dit: el seu nom estampat a la coberta de la seva obra. I si està en un lloc poc visible, l’agafa, fulleja, fa veure que en llegeix unes línies i deixa anar alguna riallada per fer entendre als passavolants que aquell llibre té gràcia; i després, amb aire despistat, el deixa a la taula de les novetats.

És cert que és una guia sobre les cases rurals i balnearis de la comarca, però els de l’editorial li van donar tota la llibertat per deixar-se anar, no desempallegar-se del seu estil literari, encabir-hi comentaris de collita pròpia, etcètera. I així ho ha fet. Els amics que se l’han llegida li han dit que la guia guanya molt amb el seu toc personal, i li ho diuen sense mirar-lo més de dos segons als ulls perquè no estan avesats a parlar amb un escriptor.

Avui s’ha comprat una agenda de pell, d’aquelles que cada dia té una pàgina sencera, perquè, a banda d’apuntar-hi les cites i les visites al metge o a la família, hi tingui espai per abocar-hi les reflexions que l’assaltin mentre és fora de casa. Té, a més, tot gener, febrer i març per escriure-hi, també, així que ha decidit que d’ara endavant l’agenda serà a la vegada la seva llibreta de notes. I la durà a tot arreu.

Abril és un bon més per estrenar agenda, agenda i alguna cosa més: el dia 5 d’abril ha d’anar a recollir a l’impremta les targetes que s’ha fet fer; el dia 10 la modista li tindrà a punt el vestit de color blanc trencat (que se’l va comprar massa gran i se n’ha hagut d’escurçar els pantalons i estrènyer les mànigues de la jaqueta); el 15 començarà les sessions d’uva per agafar una mica de color (si no, faria cara de peix bullit, tan blanc i amb un vestit clar); el 20 es farà una neteja de cutis i el 23, dissabte, a les nou del matí ja serà al carrer, disposat a deixar-se dur, a lluir la seva nova imatge d’escriptor pel barri i a signar els exemplars que calgui del seu llibre.

Els de l’editorial encara no li han dit què tenen pensat per a ell el dia de Sant Jordi, però cada vegada que hi va o els truca intenta col·locar el nom del patró del país en alguna frase i posar cara de complicitat a la redactora quan el pronuncia («Jooooordi»). Ella es fa la desentesa, però està segur que aquell dia serà la responsable de l’editorial que l’acompanyarà de llibreria en llibreria, d’estand en estand, de ràdio en ràdio, i tindran moltes hores per parlar, potser dinaran junts i ja té pensat que li regalarà una rosa. Al cutis net, la pell bruna, el vestit jaqueta clar, les targetes amb la professió d’«escriptor» sota el seu nom i l’agenda de pell, no s’hi podrà resistir.

El dia 23 d’abril de la seva agenda està en blanc. Va estar a punt d’escriure-hi «Dia del llibre» en lletres grans i travessant en diagonal la pàgina, però per sort es va aturar a temps. A sota de l’enorme vint-i-tres de color negre que hi ha a la capçalera, centrat, hi posa el nom del sant i amb això ja n’hi ha prou, que segur que aquell dia tindrà moltes coses a escriure, sobretot si la redactora és al seu costat, omplint-li el got de plàstic d’aigua mineral, atenent les trucades al mòbil, dient-li on i com s’ha de posar i a quina hora han de ser a cada lloc. Per això s’ha comprat l’agenda avui, per tenir temps d’omplir-la de frases seves i d’altres, de gargots, de dibuixos, de telèfons i adreces (si cal, inventats), tot per impressionar-la. Té 23 dies per emplenar gener, febrer i març de coses a fer, actes, presentacions de llibres, xerrades, conferències, algun viatge a Madrid i uns quants noms de dona cap al final de la pàgina, que és l’espai que correspon a les nits —espai que deixarà en blanc a la pàgina del dia 23, perquè ella vegi que la nit de Sant Jordi està lliure.