Aquests dies previs a l'escapada novaiorquesa em trobo sovint amb l'advertència d'algun amic o familiar ben intencionat que em recomana que vagi amb compte per la ciutat dels gratacels, que em poden robar, i que determinades zones és millor trepitjar-les només amb llum de dia. Evidentment, faré bondat, però no sé fins a quin punt m'adonaré d'aquesta perillositat que diuen que s'hi respira, perquè ben a prop de casa n'ensumo cada dia una mica.

Dues perles (1 i 2) de mostra: prostitució encoberta i robatoris amb violència desmesurada, i avui són notícia, però el més habitual és que passin desapercebudes més enllà dels veïns.

No dic que el barri sigui una olla bullent de delinqüència, però sí que et trobes de tant en tant, quan passeges pel Raval menys in i walk in progress, situacions que podrien acabar malament i de les quals procures allunyar-te perquè no se sap mai on aniran a parar les mans, els crits, etc. Sí, me n'allunyo, no he nascut per fer de mitjancera de cap mena de conflictes, jo.

De la mateixa manera que si vas als jardins de Rubió i Lluch és ben normal que trobis algú entre adormit i inconscient en un banc --begut o drogat-- o bé un altre que es fot a pixar davant teu sense cap mena de pudor. Ahir mateix vaig anar a veure aquest nou bar-quiosc que han obert als jardins i entre els alumnes de la Massana, els turistes i els seriosos visitants de la Biblioteca de Catalunya hi havia també com a mínim mitja dotzena de personatges que feien equilibris per mantenir-se ja no drets sinó asseguts i amb l'esquena recta.

En aquesta mena de situacions és quan t'adones de qui viu al barri i qui n'és passavolant. Mentre feia un cafè per estrenar el bar El Jardí (que us recomano, sobretot perquè té una terrasseta silenciosa i envejable i fan un menú prou digne i original per només 7,50 euros), van passar per allà tres nois del 061 i en veure un dels equilibristes de banc fet un cabdell i a punt de caure a terra pel seu propi pes no es van ni immutar i, tot i que no els vaig sentir gaire bé, diria que van tranquil·litzar el cambrer que els havia avisat dient-li que mentre dormís la mona, rai.

Pot semblar cruel o insensible l'actitud dels veïns, però l'experiència et va endurint i a la vegada formant i saps que no hi tens res a fer i que si intentes ajudar o calmar algú el més probable és que t'enduguis un no-t'hi-fiquis ben merescut.

Així que anem fent, anem esquivant obstacles, i quan veiem que hi podem fer alguna cosa, la fem, però sense posar en perill la nostra integritat, que entre aquests episodis que us descric i els atacs de postmodernor que es viuen en segons quins altres racons* del barri, cal sobreviure i no perdre la fe en la humanitat. I hi ha dies que costa i que no saps què et fot més mal, si l'esbatussada d'un parell de ionquis i un cambrer que els fa fora, el nenet de trenta que encara duu gorra i es passeja en monopatí espantant el personal amb les seves cabrioles o el modernet de torn que viu a la part alta però mata el dia pel barri omplint-se la boca cada vegada que diu Raval per tocar el dos quan es fa fosc i els llençols de la mama l'esperen ben nets.

I com que demà és el dia que és, remataré la feina amb un llibre però sense sortir del barri: La cuina casolana de les dones del Raval demostra que tot el que us he explicat fins ara no és el pa de cada dia del barri (si no, no hi viuríem!?). Aquest receptari és una iniciativa del Casal d'Infants del Raval que Empúries ha convertit en llibre (per cert, amb un paper de batalla que és testimoni de la fe que els editors tenen en aquesta mena de publicacions) i que és possible que demà caigui al cistell, que de llibres de ficció ja en comprem tot l'any i almenys amb aquest no només t'enduus unes quantes receptes per quedar-te amb el personal sinó que també col·labores amb una causa justa (noooo, l'editorial noooo, a aquests ja els surten els números; em referia als projectes del Casal!). Bon Sant Jordi.

* Els que tingueu l'estómac blindat d'acer i una carretada d'hores sense compromisos ni encàrrecs ni res més a fotre que no sigui respirar i moure les pestanyes, podeu entrar a la web de l'hotel de Camper a Barcelona i veure com us venen el barri aquesta gent.