El 3 d'agost de 1954 Josep Pla va anar a Nova York i s'hi va estar deu dies. D'aquest viatge, com no podria ser d'una altra manera, en va sortir el llibre Weekend (d'estiu) a Nova York (jo el tinc en l'edició de Destino de 1999).

El proper mes de maig jo també aniré a la ciutat dels gratacels i en comptes de posar-me a llegir guies corrents, he decidit mirar què en diu Pla, que tot i que fa més de mig segle que hi va anar segur que l'encerta molt més que els redactors de Trotamundos i altres immundícies. I m'estic fent un fart de subratllar, llegir en veu alta (si hi ha algú a la vora escoltant), riure i prendre notes.

Aquí en teniu una primera selecció de fragments agrupats per temes:

PRIMERA IMPRESSIÓ DE LA CIUTAT
«Nova York, entrevist a penes, a través de les seves tendes i dels seus automòbils, és l’espectacle d’abundància més gran, probablement, de la història humana. És aquest espectacle el que empetiteix Europa; és aquest contrast el que converteix Europa en un món esquàlid, reduït i insignificant.»

Tot i forçar la nou del coll, com diu ell, Pla mira enlaire des d'un taxi i s'adona de la immensitat de la ciutat. I aquesta primera impressió es va repetint al llarg del llibre fins a esdevenir la idea principal que l'escriptor s'enduu de la ciutat dels gratacels.

L’ESTÀTUA DE LA LLIBERTAT
«És costum de dir, ara, que aquesta estàtua és una gran obra d'art i que el que representa ja no té sentit. Em sembla que la veritat és exactament el contrari: l'estàtua, que puc contemplar molt de prop, em sembla una mica pesada; no és res de l'altre món; el que representa, en canvi, és d'una importància vital, decisiva.»

Pla arriba a Nova York en vaixell i el primer que veu és l'estuari de Hudson i l'estàtua de la Llibertat.

ELS GRATACELS
«Davant dels meus ulls apareixen, tocats d’una boira blavissa, agrupats en un feix gegantí, com un manat fantàstic d’espàrrecs.»

«És una impressió de força humana radiant i esplèndida, a la qual es barreja la impossibilitat (venint d’Europa) de fer comparacions.»

«Hi ha persones que han vist centenars i centenars de films una gran part dels quals contenen aquestes imatges que ara tenim davant. I bé, aquestes persones no queden, davant de l’espectacle, tan fascinades com jo, per exemple, que, pel fet de no anar mai al cinema i viure al camp, em trobo més candorosament i inèditament preparat per a rebre el seu impacte.»

«Les verticals de Nova York no són formes simbòliques, ni màgiques, ni còsmiques, ni naturalístiques; es troben, per contra, dins del que pugui tenir de més occidental la geometria. Les verticals de Nova York són l’anti-Gaudí.»

Al llarg de la seva estada Pla ho compara tot amb Europa, que és a la vegada el model en què s'ha basat Nova York i la víctima d'aquesta enorme ciutat que acaba per ridiculitzar el vell continent, tal com insisteix l'autor.

LES BOTIGUES
«M’aturo davant de moltes tendes, i una de les coses que constato és que els líquids que en les de comestibles venen, les mercaderies, abracen totes les procedències de la terra i que l'origen és autèntic i real. Els vins italians i francesos són d'aquests mateixos països, com els conyacs són de Cognac i l’acquavit és suec, i la cervesa alemanya —s'entén, quan es ven com a alemanya. Amb els aliments no americans, l'autenticitat és igual. Això és molt satisfactori i molt agradable de constatar en aquest món de falsificacions indecents i sistemàtiques.»

«¿Com és possible que el fons individualista i comercial de Nova York —que potser és una de les seves claus—, que aquesta ciutat de tendes i comerços particulars i, per tant, que té com a característica l’ànsia d’ascensió social, no hagi temptat i atret els catalans? És inexplicable... i sobretot és una llàstima. Nova York hauria pogut ésser la terra de promissió de l'emigració catalana.»

El primer dia a Nova York Pla va en taxi a l'Empire State Building, i de camí cap allà decideix baixar del cotxe uns quants carrers abans per tenir un primer contacte amb la ciutat, que descobreix atapeïda de botigues i cotxes. Botigues plenes de fruites i verdures de celul·loide (no és meu, és seu) i cotxes aparcats en doble i triple fila, cotxes grans, com tot a Amèrica.

ELS COTXES
«L’abundància d’automòbils és impressionant. Les últimes estadístiques afirmen que als Estats Units hi ha un automòbil per cada tres habitants i mig. Les estadístiques, que generalment no diuen res, esdevenen importants quan es veuen confirmades en aquests carrers literalment coberts de cotxes, en marxa o parats.»

«Aquesta abundància prodigiosa, que arribant d’Europa és inconcebible i arriba a atabalar no és per a ésser descrita, perquè la meva incapacitat per als adjectius rimbombants és total; és per a ésser vista i prou. Hi ha una quantitat tan fabulosa de cotxes que hom acaba per no mirar-los.»

I de moment deixo al de Palafrugell entre cotxes i botigues, aclaparat entre els carrers de Nova York, que diu que no són gaire més amples que els del «nostre Eixample».