Seguim llegint Pla, que, a banda de fer-nos cinc cèntims sobre la ciutat dels gratacels abans que hi posem els peus, ens reconcilia amb la literatura en aquests dies de campanya editorial i bombardeig de novetats oportun(ist)es.

ELS AMERICANS... I LES AMERICANES

«Venint d’Europa, tres coses sorprenen, en aquest país, d’entrada: la netedat, l’ordre que hi ha a tot arreu, la impressió que tothom sap el que vol i que va al gra.»

«La dona millor per a anar a sopar seria probablement la que tingués la cama i la cuixa anglosaxones, el bust de la francesa, la cara ibèrica i el darrera italià. La dona monogràfica és incompleta, d’una bellesa parcial.»

«... en aquestes primeres hores de la meva estada aquí no he pas vist, encara, córrer ningú. He espiat incessantment l’aparició del ciutadà que es llença a córrer pel carrer amb la noble intenció, és clar, de fer marxar el país. Si aquesta aparició s’hagués produït, no solament de bona gana l’hauria constatada —perquè sempre és agradable de veure que les profecies es compleixen—, sinó que m’hauria posat a córrer darrera d’ell, donada la preparació favorable en què es trobava el meu esperit.»

Haurem de comprovar si les cuixes americanes continuen sent les més perfectes, si tot és encara tan polit i ordenat i si la gent és tan decidida, té les coses tan clares i aprofita tant el temps com Pla constata en el seu primer dia de visita a la ciutat (Sí, tot i ser el tercer cop que citem Pla, encara no hem passat de les vint-i-quatre primeres hores a Nova York; i el de Palafrugell, amb aquell to de pagès que reprèn de tant en tant, ens confessa que no havia vist mai tantes coses en un sol dia).

LA LLUM DEL COMERÇ

«... si a les persones que viuen en les grans ciutats europees o americanes la luminotècnia els rellisca sobre la pell, el meu cas és distint; jo visc al camp, en despoblat, i pràcticament com a l’Edat Mitjana. Per això aquests raigs d’electricitat a mi em fan efecte, tot i que comprenc la seva puerilitat.»

«A les deu del vespre, moltes tendes poden ésser tancades; però poden ésser també obertes, perquè ací la persona disposada a treballar i a guanyar diners no coneix les traves i les dificultats que a Europa ha imposat la vagància general progressiva.»

«... en aquesta ciutat hom pot, a la nit, realitzar les mateixes coses que durant el dia: hom pot entrar en una perruqueria, com comprar un tocadiscos o un aparell de televisió, o fer-se arreglar un ull de poll, o menjar una salsitxa amb mostassa i un cogombre en vinagre i beure un vas de cervesa.»

Impossible no relacionar la «llibertat comercial» de Manhattan amb la dels comerços pakistanesos del Raval. Avui dia, però, en comptes d’entrar en una perruqueria ho faríem en un centre d'estètica; el tocadiscs el substituiríem per un discman o un iPod, i en comptes d’arreglar-nos l’ull de poll ens regalaríem un massatge.

LA CUINA I ELS RESTAURANTS

«... la cuina de llaunes d’aquest país no té ni olor ni sabor, ni gust de cap classe; que el peix és més aviat insípid; que la fruita té una presència magnífica, però no té cap gust; que els vins francesos hi són prohibitius i que en determinats Estats d’aquest país es menja molt de blat de moro.»

«Per a comprendre les coses d’ací cal no desviar-se del significat gramatical de les paraules. Els restaurants són uns llocs que serveixen per a menjar, i mentre són utilitzats amb aquesta estricta finalitat no hi ha dificultats. El que no es concep és que els restaurants serveixin per a llegir el diari, per a fer tertúlia o per a meditar.»

«Restaurant vol dir un lloc de restauració, i hom va al restaurant precisament a restaurar-se. Els clubs serveixen, en canvi, per a enraonar. Així la vida segueix un automatisme ineluctable. A Nova York la pressió aliena regula en gran part la pròpia vida i fatalment l’emmotllura. Sempre hi ha algú o altre en el vostre immediat veïnatge. Sempre sou el veí d’un altre.»

«Veig de seguida que ningú no pren vi. Els uns prenen cervesa; els altres, cafè amb llet o llet gelada; altres, llimonada; alguns, simplement un vas de soda. El cafè amb llet, no pas el capucino italià, sinó presentat en una tassa molt gran, sembla ésser majoritari. M’havien assegurat que la beguda habitual en els repassos familiars americans diríem corrents era el cafè amb llet. Em costava de creure-ho.»

Algunes coses importants a l’hora d’anar a un restaurant típicament americà (un «automàtic», segons Pla): sempre hi ha cua; les racions són abundants; no hi ha tovalles i els tovallons són de paper i els agafa un mateix d’un dispensador que hi ha a la barra, i no hi ha possibilitat de sobretaula. L’hem deixat assaborint un clàssic pastís de poma un pèl insípid mentre calculava la propina que havia de deixar damunt de la taula.