Nedstat Basic - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares
Contador gratuito L'aeroplà del Raval | Tina Vallès <$BlogRSDUrl$>

11.5.05

Qui devia ser el deportat 6.448? 

Els de l'Amical de Mauthausen van venir a fer unes xerrades a Mataró, on estudiava batxillerat, l'any 1993, ja que hi feien una exposició fotogràfica sobre l'horror als camps d'extermini nazi (exposició itinerant que l'Amical s'ocupava d'anar passejant per tot Catalunya).

No recordo si hi era el senyor Marco, però tant és. Aquella exposició, aquelles xerrades i algunes converses privades amb un parell d'avis entranyables i satisfets de poder explicar la seva experiència a gent de setze i disset anys, sí que les recordo, com si fos ara. No dic res de nou si afirmo que tot aquell horror narrat en primera persona no deixa indiferent a ningú; però si a més ets un adolescent amb ganes de canviar el món i les hormones ballant-te amunt i avall, la cosa esdevé molt més profunda i irreversible.

Des d'aleshores, doncs, tot el que ha tingut a veure amb l'Amical m'ha interessat especialment i sempre he aplaudit les seves actuacions, sobretot als instituts i altres centres d'ensenyament, perquè em consta que tot i tenir pocs anys i el cap ple de pardals, sentir aquesta història (insisteixo) en primera persona, en la teva llengua i de la boca d'un senyor que podria ser el teu avi, que se li entelen els ulls mentre et parla i que t'agafa la mà i s'emociona només perquè l'escoltes..., sentir això trasbalsa, commou, revolta. I encara puc veure tots els companys de classe ben tocats, caminant d'esma cap a l'institut després de les xerrades, alguns encara mig plorosos, altres muts, avançant lentament, com si una part de la càrrega de l'horror ens l'haguessin posat a les espatlles. I era així. Calia no oblidar-ho, calia transmetre-ho, calia tenir-ho present per evitar que tornés a passar.

I ara, dotze o tretze anys més tard, continuo sentint i pensant el mateix, i recordant-ho i explicant-ho sempre que ve a tomb. Per això llevar-me aquest matí i veure que el president de l'Amical no fou mai un deportat i que s'ha passat trenta anys mentint sobre això, m'entristeix, em deprimeix, m'estaborneix.

L'he vist en imatges d'arxiu aquest migdia (unes imatges que encara recordava), explicant una partida d'escacs que li va fer jugar un SS, una partida on deia que s'hi havia jugat la vida perquè no s'havia deixat guanyar. Sentir-li-ho explicar ara que sé que menteix em revolta i em desconcerta.

Mentider patològic? Potser sí, només una malaltia pot servir d'explicació d'una actuació així. I ara diuen que li retiraran la Creu de Sant Jordi, però em pregunto si això que ha fet no és un delicte, encara que la motivació sigui noble.

He recuperat del prestatge la Memòria de l'infern que David Bassa i Jordi Ribó van publicar fa tres anys amb Empúries. A la pàgina 307 hi ha una fotografia de Marco i a sota del seu nom hi diu "Deportat 6.448". Qui devia ser, en realitat, el deportat que hi havia rere aquesta xifra?

A la pàgina 320 se'ns narra l'experiència de la partida d'escacs:

... un dia mentre jugava a escacs amb un altre pres, un soldat SS volgué reptar-lo. Evidentment, hi accedí però al cap de poques jugades ja havia assetjat la reina del soldat i l'escac era fàcil de veure. El soldat s'enfurismà i llançà les peces per terra mentre s'arremangava la camisa. Volia fer un pols. I, evidentment, el guanyà [el soldat].
Digne de novel·la, i tant. Pura ficció, innecessària.

Afegitó: D'aquest tema en parlem molt encertadament tant a ca la Teresa com a cal Formaire (l'Aleppo).



Creative Commons License