Tancaré tres setmanes això d'aquí. Em queden coses per dir sobre el cas Marco, però crec que ho deixaré córrer, tinc el cap en les vacances que són a tombar la cantonada i no em ve gens de gust de dir res més.

Només diré que em cansa la cançoneta de la causa justa (i això que només fa vint-i-quatre hores que la canten); jo també fotria uns quants disbarats amb una motivació ben digna de fons, però hi ha unes normes i tal. Diria que és tan simple com això.

No val a dir que el món és ple de mentides i de mentiders i de grans estafes i pantomimes, això ja ho sé i ho tinc claríssim, però quan les enganxem bé hem de poder dir les coses pel seu nom, no? Evidentment, hi ha paios molt pitjors que el Marco i amb unes finalitats ben fosques (fot-li eufemisme), però això no justifica res....

I em tallo a mi mateixa, que ja m'embalo i vénen tres setmanes de desconnexió de tot plegat que convé aprofitar-les al màxim per descansar i fer turisme (ja no us he atabalat més amb fragments de Pla a Nova York perquè m'ha semblat que no interessava bojament...).

Així que ja coneixeu les normes de les pauses aeroplanianes; els que tingueu mono de blogs, ja sabeu on són els copilots, que us seguiran parlant de Marco i de tot el que es presenti.

Ens retrobem al juny!

NOTA: La imatge és la coberta de New York notebook, de Laurie Rosenwald.