La (des)gràcia de llevar-se amb ràdio-despertador és similar a la de jugar a la 6/49: depèn de l'atzar que un dia et despertin unes declaracions del Carod, uns monosíl·labs del Pedrosa, una cançó de la Bonet o bé la frase "Avui comença el S...r", que, efectivament, ha estat la que m'ha servit avui per deduir que era l'hora d'arrencar.

Dit això, és comprensible que sense ni passar pel lavabo m'hagi dirigit encara amb els ulls tancats cap al balcó, l'hagi obert de bat a bat i hagi cridat: SILENCI!!! amb moltes is. I és també raonable que el paleta** que pujava per la bastida de l'edifici del costat s'hagi sentit al·ludit i m'hagi respost amb un yonohesido entendridor.

I quan dic de l'edifici del costat no exagero gens ni mica: si el senyor paleta fes un saltet des de la bastida se m'asseuria al sofà vermell, i si en fes dos (de salts) el tindria ara mateix al meu costat i escriuríem aquest post a quatre mans. Tot arribarà, perquè la feina se la pren amb calma, que és un home parsimoniós i força reflexiu.

Així que, després d'explicar-li que el crit no anava per a ell, hem encetat una de les nostres converses esquitxades dels agradables sorolls rítmics dels seus companys de bastida. Tot ha començat quan ell ha allargat el coll uns centímetres i m'ha engegat:

- ¡Cuántos libros! ¿Haces colección?

Fa dos dies que ens tutegem, des que un dia ens va oferir uns quants bisos del puente-sobre-el-río-kwai (xiulats, que no ens estem de res) i vam acabar proposant-li que deixés la carrera de paleta per la de jukebox després de demanar-li tots els grans èxits (sortosament pocs) de la Rocío Durcal (també xiulats, perquè confiem plenament en la seva capacitat).

El cas és que li he dit alguna cosa relacionada amb la deformació professional, cosa que no sé si ha entès perquè m'ha repassat de dalt a baix tot cercant-me alguna anomalia física, i just després hem reprès el nostre agradable diàleg:

- ¿Haces libros? Yo hace mucho que no leo uno.

Li hauria respost que jo també feia temps que no construïa cap casa, però he estat sorprenentment amable i li he engegat:

- Si quieres te recomiendo uno.

Per un moment m'ha semblat que l'amic paleta se'm precipitava al buit, però després s'ho ha repensat (tal vegada animat per la manca de deformitats visibles en el meu cos empijamat) i ha dit un vale gairebé inaudible per l'orella humana.

He anat a la llibreria més propera i he tret un volum a l'atzar (una mena de revenja per la loteria de la ràdio-despertador): Nadja d'André Breton. He llegit el nom de l'autor i el títol de l'obra en veu alta i mon contertuli m'ha confessat que té una cosina que viu al carrer Bretón de los Herreros. M'ha semblat que era una invitació a una mena de joc lingüístic cosí segon de l'Scrabble i li he respost que "en casa del herrero, cuchillo de palo". I ell me l'ha tornada amb uns xiulets molt ben entonats (i que he tingut la delicadesa de ballar sense cap mena d'inhibició) que després m'ha informat que eren d'un dels últims singles de Jarabe de Palo. M'he rendit. Ho hem deixat en empat, perquè és tot un senyor, i fins i tot m'ha promès que abans no acabi el dia em tornarà a regalar uns minuts musicals, que triï entre Escobar i Estopa, que avui toca la E.

* Desitjant febrilment que el 2 no arribi a existir mai.

** Si em llegeix algun (familiar o amic de) paleta, que no em posi cap querella, que no generalitzo, jo parlo només d'aquell qui em decora els matins des de fa una setmana.