Amb el cove de roba molla em disposo a contribuir al paisatge característic del barri: el balcó ple de roba estesa. Obro els porticons i topo amb una altra realitat que perillosament s'acosta a l'estatus de tradició: la bastida, i cavalcant-la... El meu paleta.

- ¿Te ayudo?

- Si m'aguantes les pinces...

Ahir al matí vaig trobar la Nadja de Breton entre les plantes, però intueixo que és tema tabú i callo mentre estenc; ell manté oberta la bossa de les pinces mentre allarga el coll per veure la prestatgeria d'on la vaig treure.

Veig que té la necessitat d'omplir el silenci (del Raval estant aquesta paraula sempre ha d'anar en cursiva) i li demano que xiuli alguna cosa. Em mira amb una complicitat mal fingida i tot emulant Astaire dalt de la bastida em regala els primers acords de I want to live in America. No sé si són imaginacions meves, si és culpa del sol o si és intencionat l'ullet que em fa mentre em demostra una vegada més que és un virtuós amb els llavis.