Nedstat Basic - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares
Contador gratuito L'aeroplà del Raval | Tina Vallès <$BlogRSDUrl$>

27.6.05

Els meus aprenents de violí 


Déu ens lliuri d'un mal veí, i d'un aprenent de violí.
Dita popular

Deixo descansar la sèrie del paleta uns dies, que veig que n'hi ha que s'hi enganxen massa i altres que n'abominen la ficció i fins i tot n'hi ha uns quants que li auguren un futur novel·lat. Romanços.

Bandejo també l'opció de reprendre les notes sobre els quinze dies passats en terra ianqui, no em feu dir per què. Tot i que amenaço de tornar-hi, ni que sigui per justificar l'espai que ocupava la llibreta a la bossa de viatge i les estones passades gargotejant en els llocs més inversemblants i en els moment menys oportuns. (Això ha quedat molt grafoman, però més que a vel·leïtats literàries responia al desig de no oblidar alguns detalls i noms propis.)

Enceto una tercera via, la del veïnat, que dóna molt de si i encara no l'he explotada gaire. M'hi ha abocat una trobada reveladora amb la vicepresidenta d'escala la matinada de dissabte a diumenge. Tant ella com jo pujàvem les escales de bracet dels mansos respectius i ens vam enredar en una mena de conversa que de seguida va derivar a monòleg (seu i ben seu), que va passar de puntetes per tots els temes que preocupen avui dia a una persona amb un mínim de sensibilitat i experiència (llegeixi's amb afectuosa ironia): des de la quisca que s'acumula a les baranes de l'escala fins a les dots artístiques de la dona de l'exalcalde de Marbella (la meva contertúlia venia de sentir el semeenamoraelalma al Palau de la Música), passant pels usos i costums dels sud-americans que viuen al tercer tercera (els fans del Rei Àfrrrrrica) i els horaris laborals de tots els inquilins de l'escala (se'ls sap tots i sense necessitat de llibreteta!?).

El cas és que aquesta mitja horeta llarga de connexió amb la realitat veïnal m'ha fet veure que tinc les muses ben a prop, que només cal que trepitgi el replà o baixi quatre esglaons per topar de nassos amb material susceptible de ser esgarrat, estripat, esquinçat i recosit i sargit, i després servit en safata als passatgers, vestida d'hostessa, si cal.

Així que, si res no ho impedeix, estreno avui una mena d'homenatge al 13 Rue Percebe que, com tot aquí, serà intermitent i de ben segur inacabat. La vicepresidenta n'és la culpable, i el president de l'escala promet de ser-ne la propera víctima. I com que hi ha inquilins que no sé ni quina cara fan, és possible que els substitueixi per antics veïns d'altres immobles (vaig tenir la fortuna de viure en un edifici ple de iaies al bell cim de Vallcarca durant tres anys i, tot i que no ho vaig apuntar en cap llibreta, recordo fil per randa totes belles anècdotes --amb inundacions i ambulàncies incloses-- que les senyores inquilines em regalaren generosament per agrair-me que organitzés festes silencioses i de poca assistència i en hores diürnes al meu pis cada dos per tres: gràcies a mi durant unes hores a la setmana deixaven de queixar-se del preu de l'oli, el reuma, la pensió minsa i els carrers costeruts del barri).

Ah: qui em digui que la vicepresidenta és un tòpic i que si llegís tot el que va dir Wittgenstein sobre la certesa (del jo, dels altres, jo què sé!?) no escriuria aquestes coses serà castigat a explicar-li les teories del filòsof vienès a la senyora en qüestió, que viu al segon tercera i és real de cap a peus, de les metxes rosses i caobes fins a les ungles de color vermell-La Paloma.



Creative Commons License