Els dies 9 i 10 de juny va tenir lloc el I Simposi Internacional del Sushi a Tòquio, a la Facultat de Ciències de la Restauració de la universitat local.

La idea d’aquest primer simposi (que els organitzadors no gosen dir si repetiran) era reunir uns quants il·lustres creadors d’aquesta preuada menja i discutir sobre quina n'ha estat l'evolució durant els últims deu anys, en què sembla que s’ha estès arreu del món i no només en restaurants japonesos o asiàtics.

Entre els convidats n'hi havia d'europeus i fins i tot de nord-americans, i s'esperava que parlessin de l'aportació de la cuina mediterrània (per exemple) al món del sushi o bé de la introducció natural d’aquest plat japonès en els dinners dels Estats Units.

Amb el subtítol Sushi sense peix cru?, es pretenia encetar un debat necessari i interessant sobre les infinites varietats que han nascut d'aquest plat arreu del món i lluny de les mans dels japonesos.

Va inaugurar l’acte el degà de la Facultat de Ciències de la Restauració de la Universitat de Tòquio, que va convidar a tots els presents a fer un tast de sushis d’arreu del món elaborats amb els ingredients més insospitats: maduixa, plàtan, espàrrecs de marge, formatge de cabra, calçots, frijoles, gorgonzola, falafel, xoriço, etc.

Durant el tast van sorgir les primeres discrepàncies: alguns dels assistents van rebutjar els pals de plàstic que l'organització havia disposat a les taules per fer el tast i es van treure els seus pals de fusta de la butxaca per provar aquelles petites profanacions del seu plat preferit. Altres, en canvi, es van desfer en lloances als pals de plàstic i van anar engolint l'ampli ventall de varietats de sushi sense dir ni ase ni bèstia sobre els nous sabors que el seu paladar anava experimentant, i omplint-se la boca amb la poca higiene dels pals de fusta, que un cop utilitzats ja no tornen a quedar igual de nets mai més.

A partir del tast, doncs, la resta d’intervencions van girar a l’entorn dels pals, i tots els participants i assistents al simposi es van pronunciar en un sentit o un altre, deixant en un segon terme el sushi.

A favor dels pals de fusta hi havia els més tradicionals, que asseguraven que el sushi no tenia el mateix gust si es menjava amb els de plàstic; i fins i tot es van atrevir a dir que si mai desapareixien els pals de fusta per culpa dels ecologistes, ells apostarien per menjar el sushi amb les mans, tot corrent el risc d’embrutar-se els dits amb salsa de soja o wasabi.

Els defensors del plàstic, en canvi, van acusar de tecnòfobs els del ram de la fusta i van assegurar que el gust del sushi no canviava gens si es menjava amb palets de plàstic i que a més aquests es podien posar al rentaplats sense córrer el perill de fer-los malbé, i en canvi els de fusta no. I fins i tot van gosar dir que havien menjat sushi amb forquilla, afirmació que va provocar una forta commoció entre el sector tradicional (alguns dels veterans van abandonar l'Aula Magna indignats i amb els pals de fusta com a arma defensiva per als qui gosessin demanar-los que es quedessin).

El simposi va acabar evidenciant, doncs, les diferències entre els menjadors de sushi tradicionals i els tecnòfils, i ningú no va fer referència a la disminució preocupant del protagonisme del peix cru com a ingredient principal del sushi.

NOTA: Els organitzadors del simposi han manifestat extraoficialment que si van posar pals de plàstic i no de fusta per fer el tast va ser per raons econòmiques.