La lletraferidura aviat la cobriran la majoria de les mútues privades del país, ja que és un mal que s'escampa alegrement pertot i sense treva ni excepció (i no se n'ha descobert cap vacuna, ara per ara). Segons com, tenir un espai com aquest és una inversió en salut. No, ningú parla de fer teràpia, però sí de prevenció, que fa un temps que està de moda la medicina preventiva.

Elevo el mal de lletra a categoria d'epidèmia perquè ara ja no hi ha només gent que llegeix i gent que escriu, no: ara hi ha gent que et diu què vol que escriguis, què vol llegir en el teu espai. (Nota als al·ludits: aquest no és cap dard enverinat cap a la vostra diana particular; és que avui m'he llevat realista i vull reflectir-ho aquí.)

Els pocs parents i amics que em quedaven sense saber què és això de L'aeroplà ja tenen clar què és un blog per culpa de/gràcies a (no ho tinc clar) BTV, i ara no tinc escapatòria, m'he d'acostumar sisplau per força a sentir a dir tard o d'hora la frase "això ho hauries d'explicar al blog". (Nota als parents i amics: no sou ni diana ni dard, sinó realitat de la dura, de la pura.)

Això ho hauries d'explicar al blog. Doncs aquí ho teniu i ben explicat. L'aeroplà no és un juke blog!?

De tota manera, escolto (i escoltaré?) encantada els suggeriments gens coercitius que se'm fan (i faran?) i, tot i que no els acostumo a satisfer gairebé mai si no és que em passen un sobre ben gruixut per sota la taula, arribarà un dia que potser faré cas a algú; i serà l'excepció que confirmi la norma.

I què té a veure la conya del juke box amb la lletraferidura? Aha, senyors i senyores al·ludits i al·ludides! (Ara sí, ara us envio el dard, dianes meves.) Si sou dels que m'heu dit més d'una vegada la frase maleïda, aneu amb compte, que sou carn de blog. D'aquí a quatre dies potser us tinc a la llista de copilots, temps al temps (i no sereu els primers, que ja tinc unes quantes víctimes!), i us diré de quins temes podeu parlar, no patiu!?