Coca de llardons per a tres: paleta, copilot i jo asseguts a la bastida amb les cames penjant al buit. El cava en fresc al balcó. Petards no n'hem tirat perquè al copilot li fan por. Quan fosquegi, abans no s'acabi la seva jornada laboral, el paleta ens ha promès que farem un trio de bengales i ell xiularà alguna cançó de l'estiu.

Al copilot no li agrada el paleta, i viceversa. Duelo de titanes. El paleta avui va sense samarreta perquè diu que així no li queda la marca de moreno ídem. El copilot sí que en duu, tot i que adverteixo que té ganes de treure-se-la. Els deixo fer mentre els serveixo més cava.

El paleta pregunta quin llibre faig ara, i li dic que un d'un premi Nobel hongarès. Queda ben parat, detall que m'entendreix: és difícil trobar homes joves i ben fornits (sí, el meu paleta és jove, no arriba als trenta, i té una mica de pèl al pit, el just i necessari) que s'impressionin per un premi avui dia.

Ens acomiadem amb la promesa de bengala i trio. El cava ens ha pujat al cap i, mentre retornem als nostres teclats, el que fa tres grimpa per la bastida. Jo xiulo mamiquéseráloquetieneelnegro des del balcó amb l'ampolla de cava buida entre les mans.