Segon intent de reprendre les notes ianquis. Avui toca fer un primer recull de bones idees que seria interessant que imitéssim des d'aquí, ja que amb l'inevitable toc mediterrani segur que encara millorarien més. Entesos, entesos, provaré de no escombrar tant cap a casa..., però, coi!, és que és casa meva!

1. Un altre tipus de bookcrossing
Sí, això ja està inventat (és un invent americà?), però a la Universitat de Chapel Hill (Carolina del Nord), i no sé si en cap altra, feien una mena d'intercanvi de llibres molt menys sistematitzat, sense tanta parafernàlia ni necessitat de webs. Funciona així: et compres un llibre per a una assignatura —posem per cas que és el Quixot, per a la classe de literatura espanyola (aquest serà tot l'homenatge que li farem des d'aquí)—, te’l llegeixes i quan acaba el curs veus que no el necessitaràs mai més (sí, pot passar que no necessitis mai més la tan celebrada obra de Cervantes). Què fas? El deses en una caixa? El llences? No, te'n vas a la universitat i deixes el llibre en alguna de les taules que hi ha als passadissos de la facultat de llengües estrangeres, o directament als prestatges del departament de llengües romàniques. Tothom ja sap que aquells llibres, els de les taules i els dels prestatges, no tenen amo, i tant els pots consultar com endur-te'ls a casa per una temporada o per sempre. I no els cal cap arbre foradat al carrer Consell de Cent (??) ni cap granja Baguetina Catalana. Ehem.

2. Els encants al jardí de casa
Seguint una mica la línia del punt u, a Carolina del Nord (i suposo que a la resta dels Estats Units, no ho sé) se solen organitzar garage sales o bé yard sales. Ara el que ens sobra, el que ens fa nosa, no és un llibre sinó un microones, una làmpada, una catifa, unes cadires, un sofà, una cafetera... Pot ser que estiguem a punt de traslladar-nos i ens vulguem treure uns quants trastos de sobre. Doncs bé, és tan fàcil com posar tot el que ens sobra al jardí (alerta, no ho feu sense jardí) i fer guàrdia per intentar vendre-ho als veïns que hi estiguin interessats. Les yard sales se solen fer en diumenge, que és el dia que tothom està més o menys a casa i té temps per passejar i veure què li ofereixen els veïns. N'hi ha que fins i tot venen roba! I perquè vegeu com s’ho munten, de bé, hi ha veïns que es posen d’acord per fer la yard sale tots a la vegada i pengen anuncis per tot el poble per avisar que el proper diumenge la Wellington Avenue serà un mercat d'oportunitats de totes totes. I a mesura que avança el dia els preus solen anar baixant... Una bona alternativa al 010 i la cultura de el-contenidor-s'ho-empassa-tot que gastem a casa nostra.

3. La conya dels donatius
Sembla que els americans són més despresos que nosaltres. Arreu (és un dir) trobes urnes per fer donatius i, el més sorprenent, la gent en fa. Això fa que seguis en un banc i t'hi trobis una placa que diu que aquell banc existeix gràcies a la família Johnson, que va donar calés a l'ajuntament de torn per posar aquell banc. I qui diu banc diu font o aula d’universitat o escultura o sala de museu (els que hagueu estat al MOMA ja deveu saber que la majoria de les sales duen el nom dels qui van donar diners o bé obres d'art perquè es fessin realitat). Tot és ple de plaques, la gent amb pasta es fa notar d’aquesta manera que, què voleu que us digui, em sembla molt més útil que la de passejar amb un descapotable o tenir una casa gran com un estadi de futbol.

Hi va haver més coses que em van semblar interessants d’importar cap aquí, però aquestes tres en serien els greatest hits, potser perquè tenen a veure amb la pela (o amb l'estalvi de la pela) i servidora és molt de casa seva i mira molt pel negoci i l'estalvi. Hi ha tòpics que són ben certs, i que rondini qui vulgui i tingui temps.