Amb avions carregats de gent que s'estavellen mortalment cada dos per tres, no sé si convé que això continuï sent un aeroplà o bé ho he de transformar en el monopatí del Raval que, d'altra banda, s'adiria més amb el tarannà del barri.

Tinc la sensació que aquests dies hi ha més turistes eventuals que clients dels fixos, a l'Aeroplà, i fa l'efecte que les lletres es perden, es malinterpreten més que mai o bé s'acumulen als arxius sense gaire ressò. Això i la quantitat de gent d'altres planetes que trobo pel carrer em fan sentir fora de lloc tot el sant dia.

Afegim-hi que sovintejo llibres d'altres èpoques i llocs, que les notícies amb prou feines si les segueixo i que els amics i els coneguts fa dies que només els llegeixo en postals viatjades que arriben amb retard i correus electrònics sense accents ni ces trencades. La desubicació és absoluta, el caos mental i temàtic, també. He vist pel·lícules, exposicions i llocs dignes de ser descrits i recomanats. Queda pendent alguna altra crònica ianqui (no totes les que pretenia acabaran sent carn de blog). Al barri hi continuen passant coses dignes d'esment, crítica, escarni i potser fins i tot celebració.

I de paletes no en falten, tot i que a la bastida més propera a la pantalla des d'on us escric no hi hagi res més que pols, fang de l'última pluja bruta i alguna corda escapçada que tal vegada serví per ajudar a baixar de l'estructura al meu paleta, per tal que se'n pogués anar de vacances i deixar-me del tot descol·locada al costat d'aquesta finestra al Raval que ni tan sols em regala els sorolls habituals que marquen el ritme dels dies dels onze mesos de l'any en què no faig vacances.

Però perquè aquest no sigui un altre article estèril sobre les dificultats de reprendre la vida diària després d'uns dies de repòs, remato la feina amb una recomanació que caduca aviat.

Al Palau Moja i de franc s'exposen els originals de cinc llibres sobre catalans universals (Dalí, Miró, Casals, Gaudí i Subirats) que va fer Pilarín Bayés per a l'editorial Mediterrània. Per als que hem crescut amb els dibuixos de la vigatana, és una oportunitat de fixar-nos en els detalls que de petits ens van passar per alt, en el llapis mig esborrat, les anotacions al marge de l'original, el rastre del llapis de color o del pinzell, les anotacions... Hi ha temps fins al dia 19 (aquest divendres), i tanquen a quarts de vuit.

I si en sortir la nostàlgia us fa venir ganes d'endur-vos-en un record (no n'han fet ni un trist targetó, de l'exposició), podeu anar a la llibreria de la Generalitat (tombant la cantonada) i comprar algun dels llibrets protagonistes de la mostra (disponibles en català i els idiomes habituals dels rètols dels hotels de la Costa Brava: Habitaciones - Rooms - Chambres - Zimmer).

NOTA: Al Rebost: Truita catalanobretona.