És coneguda pels lectors habituals d'aquest racó la meva aversió als Dia Mundial de... o als Any de...; però, com en tot, hi ha excepcions. I avui n'és una. No és que pensi obrir una ampolla de cava per celebrar-ho, però em fa una certa gràcia que el 31 d'agost sigui el Dia Mundial dels Blogs. Me n'he assabentat via Suntory Time i Forat, que han seguit la iniciativa BlogDay.

Els del BlogDay diuen que en un dia com avui toca parlar de blogs i proposen que cada bloguer en citi cinc de llengües diferents a la seva (si pot ser) i expliqui perquè els destaca. O sigui, un altre meme d'aquells, mig disfressat, però meme.

Voldria fer-los cas, però jo només llegeixo blogs en català i castellà i gràcies. Alguna vegada n'he tafanejat en gallec i italià, i fins i tot en vaig trobar un en occità, però a l'hora de la veritat són pocs els que acabo visitant més d'una vegada. Així que em mig salto les normes i opto per ser sincera i no perdre mig matí navegant per blogs en turc, polonès i gaèlic per després glossar-vos-els i quedar com una reina.

Així que passo ja a esmentar cinc blogs, tres en castellà i dos en català, dels quals dono fe que en segueixo la pista tant com puc. I demano ja disculpes als no esmentats, que seran molts.

La decadencia del ingenio
Ara mateix és el blog que més m'agrada. Hi estic enganxada. Us recomano les seves històries surrealistes sobre paios que s'ofeguen literalment en un got d'aigua o que es compren una americana de tres mànigues, les aventures dels germans Adenauer, el seu darrer manifest antisoja, etc. L'humor absurd del Jaime em té enganxada.

Qué mala soy dosificándote
Paola Vaggio ens explica les seves fites i fracassos sentimentals amb una prosa poètica molt naïf i una posada en escena suau, innocent i acurada. Des de fa un parell de mesos, assistim als progressos de la seva relació amb Giulia, amb qui ara està de vacances per Astúries. Molt diferent del Jaime, però també recomanable.

Ni una estrella, Michelin
L'Amanda de Siempre nos quedará París té un blog de cuina. Receptes tremendes, com l'amanida de pa amb tomàquet o la de llagosta amb taronja. I una manera molt particular d'escriure les receptes, evitant el discurs instructiu que tant avorreix quan es parla de pessics de sal, punts de cocció i grams de farina.

Atzucac!
Fotografies d'alt nivell artístic i viatges per terres llunyanes. Fa poc que l'he redescobert gràcies a un amic (fa uns mesos va tancar i ara ha tornat a obrir ben renovat) i ja hi sóc assídua. Va recomençar com a fotolog al març i després va publicar també textos. És un blog de viatges (Berlín, Austràlia, Singapur, Croàcia, Moscou...) i imatges (la que obre aquest article és seva).

Espais tacats
L'EA (que no sé si em deixa desenvolupar les sigles del seu acrònim) escriu poemes i fa fotografies. Ens la imaginem amb llibreta i càmera pels carrers de Barcelona o les platges de Costa Brava i Eivissa. No s'ha preocupat mai gaire de difondre el seu blog, però tot i així ja té una bona colla de lectors fidels. De tant en tant, ens recomana algun recital, passi de cinema o trobada artística inclassificable, i aleshores se serveix de la prosa. Però els seus espais tacats ho són de versos i fotomuntatges suggerents com el que tanca aquest article.

Enllaços d'interès sobre el tema:

Article a La Malla.net
Instruccions del BlogDay en català