Nedstat Basic - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares
Contador gratuito L'aeroplà del Raval | Tina Vallès <$BlogRSDUrl$>

22.8.05

L'infal·lible Henry James 


La mentida és carn de novel·la, i de la bona. Per què mentim, com, a qui, quant..., dóna molt de si, es poden omplir pàgines i pàgines descrivint un mentider i les seves estratègies. Però com es dibuixa la mentida? Com es retrata un mentider? Com podem dir que algú menteix si només tenim el pinzell per fer-ho?

El mentiroso de Henry James tal vegada respon alguna d'aquestes preguntes, o potser no, però el que sí que fa és construir una trama al voltant de la mentida, i no només la del mentider víctima del pinzell, sinó la del retratista i la de la dona que fa que s'enfrontin el mentider i el pintor, perquè és ella qui fa que el pintor no pugui resistir la temptació del retrat del seu contrincant.

Escrita al 1888, aquesta novel·la curta de James té tot el que ha de tenir una obra de l'autor de Washington Square, tot el que se n'espera: retrat psicològic dels personatges, ambigüitats i ironies. Però el que predomina és el retrat psicològic, fins al punt que és això el que pretén fer el pintor protagonista de la novel·la, Oliver Lyon: vol plasmar al llenç el caràcter mentider del coronel Capadose perquè la seva dona en sigui conscient i no hi pugui continuar casada.

Tot i així, El mentiroso és sobretot una plasmació dels pensaments, sentiments i obsessions del pintor, que es pot dir que també menteix, encara que sigui només en la seva ment. James fa una radiografia de la personalitat d'Oliver Lyon i no se li escapa ni un detall, i tot ens és explicat des de l'òptica de Lyon, que no és del tot sincer amb ell mateix, tampoc.

Així que tenim un triangle de mentiders en diversos graus, tot i que el coronel s'enduu el premi, perquè és qui ho fa sense motiu, sense prentendre aconseguir res amb les proeses i aventures impossibles. Això és potser el que més sobta i enutja al pintor, que el marit de la dona que estima tingui un defecte tan absurd i a la vegada tan molest, ja que més d'un cop fa que la seva dona hagi de mig seguir-li la farsa per no quedar en evidència. I aquesta és la mentida que encèn el pintor i que el fa engegar l'empresa del retrat psicològic del mentider. El pintor no suporta que la seva dona ideal sigui capaç de mentir per amor i vol posar-la a prova.

Hi ha, doncs, tres tipus de mentiders a la novel·la: el mentider compulsiu (coronel Capadose), el que ho fa per amor (senyora Capadose) i el que es menteix a ell mateix (Oliver Lyon). Però enmig de tanta farsa, de tanta astúcia, el lector és capaç (o creu ser-ho) de distingir la realitat de la situació i prendre partit, potser enganyat pel pintor o pel mateix James.

Tot plegat, un trencaclosques breu que es llegeix d'una tirada en una edició atractiva, de format petit, tacte agradable, lectura amable i final a l'alçada. I la traducció de Pilar Adón acaba d'arrodonir el sempre efectiu Henry James.

NOTA: Al Rebost, Amanida de brie arrebossat amb vinagreta de gerds.



Creative Commons License