El Rodamots d'avui conté aquesta citació de Pla, i atès que el Raval és part del món, aquí guaitar per la finestra també és una bona manera de passar l'estona.

A banda de l'anar i venir de gent (i més durant els dies de Festa Major), dels veïns que surten, xerren, criden, compren, increpen el carter, entretenen el quiosquer, pots veure tota la troupe del grup musical 08001 fent una cervesa asseguts a la vorera, o una colla de gent de quaranta mudats i amb ulleres de pasta que assisteixen a la última inauguració de la galeria fotogràfica que representa el percentatge cultural del carrer.

I si travesses la finestra, si vas més enllà del teu carrer, hi haurà els filipins fent-la petar davant del seu videoclub, els pakistanesos fent tres quarts del mateix davant del seu locutori, els nens (ara filipins i pakistanesos barrejats) jugant a pilota o patinant i les nenes gronxant-se penjades de les bastides omnipresents.

Aquests dies tota la informació que ens arriba i sabem pair ve de la finestra, del balcó, del carrer. Una informació que no caduca, que no té pressa, que es repeteix cada dia amb algun petit canvi.



Avui els del videoclub també venen pastissets típics filipins, els del locutori pakistanès s'han fet un rètol nou la mar de llampant amb les banderes de tots els països que coneixen, el quiosquer ha après a fer el sord segons amb quin veí topa, el carter no ha trucat a l'intèrfon perquè la presidenta d'escala tornava de comprar i li ha obert la porta, a les nenes els fan una foto.

I aquestes petites alteracions són les que fan que cada dia calgui fer una ullada per la finestra, i no només llegir les notícies publicades, recitades o emeses pels mitjans. És informació de primera mà, sense interpretacions. Les nenes que es gronxen a les bastides del Raval no surten als diaris.