Hi ha dies que comencen rars i no saps ben bé per què. Avui n'és un. Escric això i m'adono que les mans no llisquen com sempre, hi ha algun nervi que les priva de relaxar-se en escriure. Ja fa una mica que no duc el pijama i encara no sé què ho fa que avui sigui un dia rar. Em miro les mans i no hi veig res de nou, res que m'hagi d'amoïnar. I no és que em llevi amb el peu esquerre, que parlo de mans. Els peus són a lloc i fan el que han de fer: reposar a l'espera d'un encàrrec que els faci calçar-se les sandàlies i anar escales avall cap al carrer. Enyoro alguna cosa, avui, quan escric això; alguna cosa menuda però necessària que no em deixa escriure ben bé lliure. Em miro de nou les mans en acció i veig que obvien un bocí de l'abecedari. És curiós el canvi que origina una cosa ben minúscula. Qui hi ha abans de la u? Qui s'alça després de la essa? Algú que avui se m'escapa en escriure. Algú que fa que avui visqui en un barri bru, que és la causa que vagi en mero (que no perca) als llocs...; algú que provoca que avui l'huracà que va assolar Nova Orleans es digui Karina...!?