29.1.06
Alt-eracions
—Bon dia.
—Bon dia.
—Vostè dirà.
—Diré: Em vull donar d’alta.
—D’alta?
—Sí.
—De què?
—D’aquí.
—D’aquí, on?
—Coi, d’aquí. On és, vostè?
—Aquí, aquí.
—Doncs!
—Doncs, què?
—Doni-me’n d’alta.
—Però com?
—Això és cosa seva.
—I seva, i seva.
—Sí, sí, però jo sóc el client.
—El client...
—Sí.
—De què?
—D’aquí, d’aquí.
—Sí, ja, i jo estic aquí i tal.
—Exacte.
—Ja...
—I doncs?
—Un moment, ara vinc.
—I jo m’espero.
—Això espero.
—Vagi, vagi.
—Vaig i vinc.
—Aquí estaré.
(...)
—No pot ser.
—Com!?
—Coses de dalt.
—De dalt...
—Sí.
—Em pren per boig?
—I ara, això mai.
—I els altres clients, doncs?
—Què?
—Que com se n’han donat d’alta.
—No ho sé, jo.
—Doncs jo no ho he de saber...
—Empat!
—Què?
—Res, feia broma.
—A sobre! No em vol donar d’alta i a més se’n fot de mi.
—No el puc donar d’alta.
—Per què no?
—Ordres de dalt, ja li ho he dit.
—Sí, ja. I què faig?
—Què vol dir?
—Per ser client seu, què faig?
—No ho sé. A mi què m’explica!
—I a qui ho he d’explicar?
—A mi no.
—Doncs vull parlar amb els de dalt.
—No pot ser.
—No pot ser?
—No. No hi té dret.
—No hi tinc dret?
—No.
—I per tenir-hi, què he de fer?
—Donar-se d’alta.
Il·lustracions de: Paul Doeman.
