24.2.06
Silenci
A l’A. D., quatre dies després.
Ni una paraula per dir-te no tinc, he escombrat sota el sofà, he mirat darrere la nevera, on sempre trobo algun objecte perdut, en aquell calaix del bany que no obrim mai, a la caixa d’eines, a l’armari on desem la roba de casa, entre les carpetes velles plenes de papers per endreçar. Tot un dia buscant i res.
Ni una paraula per a tu. Te n’hauré de fer una a mida, quan sàpiga quina és la que més t’escau, però de moment només et puc donar silenci. Silenci vestit de tristesa, però silenci, pentinat amb enyorança, maquillat d’impotència, calçat amb solitud, però silenci.
Un silenci perfumat, això sí, amb l’estima que sento per tu, que m’has robat les paraules, que m’has sumit en aquest silenci que et dedico, perquè és l’únic que tinc per donar-te ara que no hi ets.
Un silenci que espero anar cobrint de paraules a mesura que me les vagis tornant amb els teus records, que trobo arreu aquests dies, fins i tot quan no els busco, i on sempre apareixes somrient.
Ni una paraula per a tu. Te n’hauré de fer una a mida, quan sàpiga quina és la que més t’escau, però de moment només et puc donar silenci. Silenci vestit de tristesa, però silenci, pentinat amb enyorança, maquillat d’impotència, calçat amb solitud, però silenci.
Un silenci perfumat, això sí, amb l’estima que sento per tu, que m’has robat les paraules, que m’has sumit en aquest silenci que et dedico, perquè és l’únic que tinc per donar-te ara que no hi ets.
Un silenci que espero anar cobrint de paraules a mesura que me les vagis tornant amb els teus records, que trobo arreu aquests dies, fins i tot quan no els busco, i on sempre apareixes somrient.
