Imagineu-me mostrant els ullals, amb les celles tenses, els punys tancats, els braços enganxats al cos però ben tibats, mirada injectada en sang, vestit jaqueta, maquillatge bèl·lic, sabates de taló d'agulla (entesos, m'estic embalant, no puc parar), el cabell engominat cap enrere, mitges de reixeta, ungles llargues i esmaltades, una carpeta de pell sota l'aixella (depilada, aquesta, amb el mètode més dolorós que existeixi), un mòbil última generació a l'orella, un rellotge que marca els mil·lisegons i el peu esquerre picant rítmicament el terra amb la punta volent fer notar a qui em miri que sóc una dona ocupada i no puc perdre el temps amb foteses.

Ho heu aconseguit? Em veieu? I què, i què? Faig por, faig por, FAIG POR!!

...


Sabia que m'embalaria, perdó.

Volia fer-vos notar que aquests darrers dies, a marxes forçades, estic aprenent un niu en tècniques de màrqueting directe, indirecte, circumstàncial i de règim verbal. Estic a un pas del quierohablardemilibro del dolç Umbral (dolç, sí, perquè recordeu que jo segueixo amb les ungles llargues, els ullals esmolats, les mitges amb alguna carrera, ja --coi d'ungles--, etcètera).

I amb aquesta fila tan agressiva i la necessària dosi de cafeïna a la sang, us engalto una mica més de propaganda per al dia del llibre, que s'acosta indefectiblement. Vinga:


Queda dit, de 17 a 19 h em tindreu allà amb el bolígraf a la mà, si no veniu ja li guixaré la cara al Pedrals, no sé..., tot i que si no vaig guarnida com avui potser que em limiti a rosegar-ne el caputxó mentre us espero, o encara rebré.