13.4.06
L'art d'esperar
Diuen que la vida t'ho ensenya tot, i a mi en aquestes darreres setmanes m'ha ofert, de franc, un curs de postgrau especialitzat en l'espera, i he tingut l'oportunitat de fer-ne les pràctiques arreu (sales d'espera d'hospitals, urgències, consultes veterinàries, administracions de finques, punts d'informació de tots els subministraments vitals, fils musicals de telèfons d'atenció al client...).
Ara em toca esperar-ne les qualificacions, que intueixo que es faran... esperar!? Però de moment ja he après, experimentat i fins i tot avorrit que mai n'hi ha prou, d'esperar, i que la majoria de les coses bones arriben després d'un llarg període d'stand by, i les dolentes no avisen i t'envaeixen, t'ataquen, de sobte.
He passat més d'una dotzena de dies (que per a mi han estat mesos) començant totes les frases (en veu alta o interior) amb un quan afegint-hi després un faré tal cosa. I té gràcia, perquè a l'hora de la veritat no he fet mai el que deia que faria, sinó tota una altra cosa que he improvisat sobre la marxa.
I l'assignatura més complicada de totes és l'espera que porta a una altra espera. Esperar que arribi el dia tal i em diguin quants dies hauré d'esperar perquè passi allò. Esperar per saber quant hauré d'esperar més.
M'ha quedat clar que l'espera és un art i que qui ho fa millor n'obté més bones recompenses. Jo tot just en sóc una aprenent i porta una ela ben grossa penjada del clatell, però de moment ja han arribat algunes de les coses que he esperat pacientment (o no tant), i començo a veure que ha valgut la pena esperar, malgrat tot.
NOTA: I parlant d'esperar, ja es pot trobar el llibre de L'aeroplà del Raval en algunes llibreries de Barcelona (Laie, Documenta i La Central). La resta de la distribució es farà després de Setmana Santa. I el dia 23, Sant Jordi, Labreu Edicions posarà una parada a passeig de Gràcia, 15 (davant de la Borsa de Barcelona, lloc premonitori segons el meu sogre), i allà hi podreu comprar tots els llibres que ha publicat fins ara, L'Aeroplà inclòs (i sembla que m'hi faran signar llibres i tot!).
Ara em toca esperar-ne les qualificacions, que intueixo que es faran... esperar!? Però de moment ja he après, experimentat i fins i tot avorrit que mai n'hi ha prou, d'esperar, i que la majoria de les coses bones arriben després d'un llarg període d'stand by, i les dolentes no avisen i t'envaeixen, t'ataquen, de sobte.
He passat més d'una dotzena de dies (que per a mi han estat mesos) començant totes les frases (en veu alta o interior) amb un quan afegint-hi després un faré tal cosa. I té gràcia, perquè a l'hora de la veritat no he fet mai el que deia que faria, sinó tota una altra cosa que he improvisat sobre la marxa.
I l'assignatura més complicada de totes és l'espera que porta a una altra espera. Esperar que arribi el dia tal i em diguin quants dies hauré d'esperar perquè passi allò. Esperar per saber quant hauré d'esperar més.
M'ha quedat clar que l'espera és un art i que qui ho fa millor n'obté més bones recompenses. Jo tot just en sóc una aprenent i porta una ela ben grossa penjada del clatell, però de moment ja han arribat algunes de les coses que he esperat pacientment (o no tant), i començo a veure que ha valgut la pena esperar, malgrat tot.
NOTA: I parlant d'esperar, ja es pot trobar el llibre de L'aeroplà del Raval en algunes llibreries de Barcelona (Laie, Documenta i La Central). La resta de la distribució es farà després de Setmana Santa. I el dia 23, Sant Jordi, Labreu Edicions posarà una parada a passeig de Gràcia, 15 (davant de la Borsa de Barcelona, lloc premonitori segons el meu sogre), i allà hi podreu comprar tots els llibres que ha publicat fins ara, L'Aeroplà inclòs (i sembla que m'hi faran signar llibres i tot!).
