Exercicis de canell, la cama esquerra que tremola rítmicament, visites continuades al lavabo, exploracions periòdiques davant del mirall, escuraments de gola cada dos per tres, reunions d'urgència davant de l'armari per triar l'estil adequat... Avui fins i tot m'he raspallat els cabells. Tot ha d'estar a punt, tot ha de sortir bé, avui és el gran dia.

No sé si tindré prou pàgines a la llibreta per prendre nota de tot el que passarà. I què passarà? Què passarà? Estic ansiosa, gairebé no he dinat, no hauria de beure més cafè, ara m'agradaria ser fumadora.

Falten un parell d'hores, només un parell d'hores, i sortirem tots en processó, el camí ja formarà part de l'aventura. Seré capaç de caminar i escriure alhora? Fa dies que practico pel meu carrer, però encara no he trobat la manera de travessar un pas zebra sense treure-li un ull a algú amb el bolígraf.

A dos quarts de vuit comença l'esperadíssima reunió de la comunitat de veïns, sé que molts dels que ara miren el rellotge des del meu edifici desitgen de totes totes que s'anul·li, però jo ja m'he emmarcat l'ordre del dia per penjar-la al menjador quan el copilot es digni a batallar amb la blacandèquer.

Dues hores i la meva comunitat en ple es desplaçarà cap a una sala de reunions del carrer Balmes, perquè al vestíbul no hi cabem, perquè les nostres trobades duren un mínim de 120 minuts, perquè sí, perquè ens mereixen cadires amb braç per escriure-hi, llums de disseny, una tarima per al president (president! president!) i uns finestrals que donin a l'Eixample envoltant l'acte.

La reunió, però, no comença a la sala de Balmes, sinó durant l'ascensió del Raval a l'Eixample, entre semàfors, quioscs, prostitutes russes i botigues d'electrodomèstics de la ronda Sant Antoni. Les conxorxes es tramen abans d'entrar; els pactes se signen a l'asfalt; l'entesa sorgeix entre el brogit dels autobusos, els taxis i les postadolescents universitàries que abandonen la facultat de filologia amb posat d'Emma Bovary d'estar per casa.

I jo maldo per concentrar-me i fer alguna cosa de profit abans no arribi el millor moment del dia, però no puc deixar de fer exercicis de canell davant del primer full en blanc de la meva llibreta, on ja he escrit:

Dijous, 6 d'abril de 2006, reunió de la comunitat de veïns...