Només si voleu veure Javier Cercas pixant en un carrer de Madrid, heu d'anar a veure Bienvenido a casa. Una eternitat de pel·lícula amb uns protagonistes molt fotogènics i uns secundaris deutors de sitcoms de tant de nivell com ara Aquí no hay quien viva.

Trueba diu que pretén fer un retrat de la vida en parella, del fet de conviure, dels primers anys de convivència. I Trueba viu en parella, amb la Gil. Però costa de creure que Bienvenido a casa sigui la plasmació a la pantalla de com veu ell el fet de conviure amb la persona que estimes.

Ni Pilar López Ayala (que surt guapíssima, però res més) ni Alejo Sauras (d'una bellesa clàssica insofrible als deu minuts de cinta) no fan la sensació de ser parella, com a molt companys de pis, i encara gràcies. No hi ha qui s'empassi la seva relació.

Són indigeribles els moments suposadament reflexius i profunds en què Sauras parla de l'amor, del misteri de l'amor i del fet de conviure (amb unes inevitables imatges en blanc i negre de diferents parts del cos de l'ex Juana la Loca, perquè Sauras és fotògraf).

I la redacció del diari on Sauras treballa fent fotos és un poti-poti de clixés i tòpics sense miraments. Tenim el redactor d'esports (Jorge Sanz fent de Jorge Sanz) que no s'ha llegit mai un llibre i només pensa a lligar i fer calés fàcilment. El crític de cinema (Echanove, dels pocs que se salven), cec, que fa reflexions profundes sobre la vida, perquè tot i que no hi veu és qui té les coses més clares (ooooh, que bonic). La periodista d'investigació (Ariadna Gil en hores baixes) arriscada i autosuficient que no necessita els homes per res i que deixa anar sentències lapidàries en contra del matrimoni, dels fills, etc. I després hi ha un Santiago Segura, que costa de reconèixer i que ni tan sols surt als crèdits (només a l'apartat d'agraïments), que fa de periodista del cor que pacta exclusives. Em deixo personatges, com el de Javivi (vergonya aliena en estat pur), però tant és, la cosa no millora.

I direu... Per què coi parles de la pel·lícula si no t'ha agradat gens? Doncs perquè veig que arreu en fan bones crítiques, que la publicitat és molt enganyosa (comèdia intel·ligent, diuen!) i perquè servidora hi va anar corrents, a veure-la, confiant en el Trueba de Soldados de Salamina, i el desengany, la decepció, ha estat tan gran que, amb la vocació de servei que de vegades em caracteritza, us ho voldria estalviar, si puc. O si més no, no hi aneu amb tantes expectatives com jo, i potser fins i tot us distreu.

Per cert, també hi surten Carlos Larrañaga i Concha Velasco (que potser és una altra de les que se salven, ni que sigui per comparació), i des del primer minut és previsible la relació que hi ha entre els dos, encara que Trueba n'estiri el misteri fins gairebé el final.

Sigui com sigui, si hi aneu, ja m'ho direu, sobretot aquells que ja viviu en parella, que no deveu ser pocs. I si hi veieu un àtom de comèdia intel·ligent, feu-me el favor de comentar-m'ho, que potser me'l vaig perdre mentre maldava per veure l'hora en la més absoluta foscor de la sala.