Quin goig, quina alegria, que agraïda estic que m'organitzin fins i tot el temps de lleure, que em diguin com m'he de divertir, de quina manera he de passar l'estona, amablement, en una mostra de generositat consistorial digna de medalla (olímpica o de creu de Sant Jordi, com vulgueu)!

Sort que aquest cap de setmana han fet volar avions pel cel, han tallat els carrers per fer córrer a tot cristo i els han tornat a tallar per passejar un bus turístic ple de guiris que guanyen milions.

Sort, perquè en arribar divendres el buit existencial m'omplia tota (sí, el buit m'omplia, i què?) i gairebé pateixo un atac d'angoixa en no saber com ocupar les quaranta-vuit hores que dura el cap de setmana, que si no arriba a ser per Red Bull, el Corte Inglés i Laporta Productions, hauria estat ben ensopit, i tant.

Si no arriba a ser per ells, deia, m'hauria limitat a passejar, anar al cinema, visitar una exposició, agafar l'autobús per anar a cals sogres i arribar-hi puntual, etcètera. Però per sort el simple fet de travessar la Gran Via va esdevenir tota una aventura, diumenge, sobretot a la tarda-vespre, quan tot de mans de cartró grogues (no és cap metàfora, no) m'apuntaven acusadorament mentre maldava per arribar a casa després d'una insulsa (a qui se li acut abandonar la ciutat el dia que l'ajuntament i els inventors de "la setmana de..." ens organitzen un diumenge ideal d'exercici físic i suor compartida?) jornada al camp (no, al Nou no, al camp de debò, al tros de la Josepa).

AFEGIT DEL 10 DE MAIG:
Aquí podeu trobar l'article de Teresa Amat sobre Josep Pla, aparegut al suplement Quadern d'El País, que us comentava fa uns dies. I aquí la versió completa de l'article.