Dissabte vaig anar a una presentació d'un llibre de trenta-quatre noies que es pregunten si són extraterrestres. I és de lloar que s'ho preguntin i no que ho afirmin, tot sigui dit. Hi vaig anar armada amb un esprai per adormir marcians, però no em va fer falta, perquè o a més d'extraterrestres són mutants o la resposta a l'interrogant del títol és negativa.

Després de llegir-ne una mica més de la meitat aleatòriament, em veig capaç de respondre la pregunta que em fa la portada cada cop que la miro. No, no sou d'un altre planeta, no hi ha tanta diferència com algú (qui?) vol fer veure que hi ha.

[Paràgraf seriós, compte: Tal vegada la majoria de diferències de què som víctimes o botxins avui dia no són fruit d'una comparació sincera i objectiva, sinó d'una voluntat de marcar una frontera (per part de qui?) vés a saber per quins interessos.]

He llegit les presumptes marcianes (Dietrich, Vaggio, Reckoning,* Clementine i Blenk, sobretot) en paper i... O tinc sang de Mart o les nostres sensibilitats no estan a anys llums de distància.

Insisteixo, doncs, a celebrar els interrogants** del títol, i espero que tots els lectors de ¿De otro planeta? facin l'exercici de respondre la pregunta (sense copiar, eh?) amb la mateixa conclusió de fons.

*Ara sense enllaç perquè tot i que ella no és marciana, sí que hi ha éssers cromanyons que no han evolucionat adequadament (ESO dixit) i practiquen l'homofòbia com si del pàdel es tractés.

**Si fos llibretera, faria que els meus clients pronunciessin correctament el títol del llibre i si no no els el donaria. És més, des d'aquí animo a algú (qui?) a escriure un, posem per cas, Madame Bovary? o un ¿Don Quijote? o un ¿Rayuela? que obligui els lectors a fer l'entonació a l'hora de demanar-los, ja que en aquest cas l'interrogant sí que marcaria una diferència clara, objectiva.