A l'escala fem el nostre propi referèndum. El president se n'ha anat de vacances a les Canàries i ens ha deixat deures. Sembla que no tots tenim el mateix concepte de granat fosc i cal fer votacions per decidir si el color amb què han mig pintat la porta del principal primera és el granat fosc que tots tenim en ment per a les nostres portes.

El copilot i jo hem fet un rigorós examen de consciència i no hem trobat en cap racó dels nostres magins un concepte de granat fosc que contradigui el de la prova de color, així que hem votat un sí entusiasta (amb signe d'admiració incorporat, vegeu-ne la foto testimonial).

Encara queden dies per votar (la tornada de les Canàries està prevista per d'aquí a nou dies), però sembla que el sí guanyarà aclapadorament, potser perquè els veïns ja estan cansats de sentir parlar de colors, combinacions i gammes de granats i marrons, i s'estimen més acceptar el color en qüestió i passar pàgina, més que no pas aturar-se a rumiar quina tendència cromàtica els convenç més.

A més, la dama d'honor no podia ser menys i amb el bitllet d'avió entre els dits (quina manicura, quina manicura) encara ens va venir a visitar un per un per dir-nos que en tornar volia veure els poms i els espiells ben lluents, com nous. La vam veure marxar sorpresa que no fóssim compradors compulsius de Netol a garrafes, i demanant-se com coi netegem el metall de casa, si no disposem del líquid miraculós que anunciava aquell senyor de galta generosa i mirada satisfeta.

Així que després de votar, mentre esperem els resultats i les declaracions dels guanyadors i els perdedors del referèndum, engrossirem les arques del senyor Netol i farem que brilli tot el que hagi de brillar, tot cantant l'himne anarquista i gaudint d'aquests nou dies d'absència de les autoritats locals.