27.11.06
Coses que no et diré mai
A la presentadora de l’informatiu: per molt que allarguis la primera o de «tot el món» no m’esborronaré. Si cada dia m’entrenes perquè ja no m’impacti res...
A l’home que m’ha tret la llengua amb actitud lasciva aquest migdia a la Ronda: rentar-se les dents inclou raspallar-se la llengua.
A qui organitza sopars nadalencs: perd el mòbil, l’agenda i la llibreta de contactes del programa de correu, i serem centenars de milers de malànimes els qui t’ho agrairem un no dir.
Al quiosquer que confon El Punt amb La Razón: somriure és gratis i no tenir canvi de vint no és cap delicte.
A la infermera de la recepció de radiologia de Can Ruti: no tots els avis que vénen a fer-se radiografies són sords, i que no sàpiguen llegir la lletra del seu metge no vol dir que siguin analfabets.
Al client que m’envia calendaris cada desembre: enguany envia-me’ls de desembre a gener, ja que les traduccions gairebé sempre són «per ahir».
A la llibretera de davant de casa: no trobis mai el llibre que et demano, si no te n’hauré de demanar un altre de més difícil per poder venir-te a veure.
A la senyora reparadora d’aspiradores de mà: no vagis a l’otorrino, per l’amor de Déu, que els teus ocurrents problemes d’oïda ens han alegrat el dilluns.
Al venedor de perfums de la Ronda: la cara de preocupació que poses quan m’aconselles canviar de fragància m’entusiasma més que la millor interpretació de la Streep aquella.
A la cambrera en cap del bar de baix: aquest matí al terrat no t’hem abraçat perquè el perit no ho hauria sabut interpretar com cal, però d’ara endavant quan baixem a fer el tallat només tindrem ulls per a tu.
A l’administrador de finques de l’immoble de l’Eixample, no som nosaltres els que llencem compreses i tampons al pati de llums, i sí els que patim el soroll persistent del nou extractor del bar.
Al carter que no reparteix les cartes per les bústies dels veïns: gràcies a tu estic descobrint una altra vocació que fins ara havia tingut oculta en el subconscient per culpa dels teus companys de feina, que són uns competents.
Al passatger d’aquest aeroplà ple de pols: això més que un vol és una arrencada fallida d’un motor que necessita una itevé com el pa que menja. Corda’t el cinturó per si hi ha un aterratge forçós, o bé abandona el teu seient abans no sigui massa tard.
A l’home que m’ha tret la llengua amb actitud lasciva aquest migdia a la Ronda: rentar-se les dents inclou raspallar-se la llengua.
A qui organitza sopars nadalencs: perd el mòbil, l’agenda i la llibreta de contactes del programa de correu, i serem centenars de milers de malànimes els qui t’ho agrairem un no dir.
Al quiosquer que confon El Punt amb La Razón: somriure és gratis i no tenir canvi de vint no és cap delicte.
A la infermera de la recepció de radiologia de Can Ruti: no tots els avis que vénen a fer-se radiografies són sords, i que no sàpiguen llegir la lletra del seu metge no vol dir que siguin analfabets.
Al client que m’envia calendaris cada desembre: enguany envia-me’ls de desembre a gener, ja que les traduccions gairebé sempre són «per ahir».
A la llibretera de davant de casa: no trobis mai el llibre que et demano, si no te n’hauré de demanar un altre de més difícil per poder venir-te a veure.
A la senyora reparadora d’aspiradores de mà: no vagis a l’otorrino, per l’amor de Déu, que els teus ocurrents problemes d’oïda ens han alegrat el dilluns.
Al venedor de perfums de la Ronda: la cara de preocupació que poses quan m’aconselles canviar de fragància m’entusiasma més que la millor interpretació de la Streep aquella.
A la cambrera en cap del bar de baix: aquest matí al terrat no t’hem abraçat perquè el perit no ho hauria sabut interpretar com cal, però d’ara endavant quan baixem a fer el tallat només tindrem ulls per a tu.
A l’administrador de finques de l’immoble de l’Eixample, no som nosaltres els que llencem compreses i tampons al pati de llums, i sí els que patim el soroll persistent del nou extractor del bar.
Al carter que no reparteix les cartes per les bústies dels veïns: gràcies a tu estic descobrint una altra vocació que fins ara havia tingut oculta en el subconscient per culpa dels teus companys de feina, que són uns competents.
Al passatger d’aquest aeroplà ple de pols: això més que un vol és una arrencada fallida d’un motor que necessita una itevé com el pa que menja. Corda’t el cinturó per si hi ha un aterratge forçós, o bé abandona el teu seient abans no sigui massa tard.
