Quan acaba d’explicar-t’ho torna a començar, no ben bé des del principi, sinó pel mig o per gairebé el final, i llavors va endavant i enrere i acaba tornant-te a dir tot el que ja t’havia dit, però en un altre ordre. I si no l’atures hi torna, sempre canviant-ne l’ordre, i posant l’èmfasi en una part diferent de la història, perquè al final (si n’hi ha) n’hagis retingut tots els detalls fins al punt de poder-los repetir del dret i del revés, com ella.

La senyoreta Bucle et vol convertir a la seva religió, la seva secta, la de la repetició, i desplega la seva teranyina de paraules al teu voltant, perquè te les acabis bevent totes totes, a glops llargs i pesants, dels que repeteixen i et fan venir glopades amargues en el moment més inoportú.

Ella parla en espiral, la seva llengua es recargola i t’hipnotitza, no hi ha collons d’etzibar-li que allò ja t’ho ha dit abans, sucumbeixes a escoltar una vegada i una altra la mateixa cantarella de dades amb tonades diverses, no hi ha sortida. El monòleg laberíntic de la senyoreta Bucle t’empresona i només ella sap quan et deixarà anar.

Però arriba aquell moment en què, no saps ni com, ella calla, et mira fixament i espera la teva reacció. Només pots fer una cosa: donar-li la raó, encara que no la tingui, i no pas amb un «sí» borrós, sinó amb un to de veu fort i repetint alguna de les dades que li has sentit dir fins a l’extenuació.

No és fàcil convèncer-la. Si no ho aconsegueixes, la història tornarà a començar. Et continua mirant fixament, i com més allarguis el silenci, pitjor: es fregarà les potetes i es preguntarà si ha de teixir una altra teranyina de paraules al teu voltant.

No et desfàs de la senyoreta Bucle a la primera, però quan ho aconsegueixes, tens un triomf a explicar (corrent el risc de caure en una espiral narrativa semblant), i el proper cop que hi coincideixis (tard o d’hora hi tornaràs a ensopegar, amb ella o amb algú altre de la seva secta) la reconeixeràs, sabràs com actuar, i podràs desempallegar-te de la seva teranyina amb més facilitat o bé afrontar la situació laberíntica amb més esportivitat.

El problema és que pots acabar convertint-te en una senyoreta Bucle sense adonar-te’n i anar empresonant les teves víctimes amb paraules fins al dia en què, de sobte, descobreixis que hi ha algú que t’escolta amb cara de mosca atrapada, que s’espolsa les teves frases amb angúnia i que et dóna la raó amb una pressa desesperada. Potser ja ets una senyoreta Bucle.