9.2.07
Mitjons
Des de fa uns dies, vida rima amb estabornida, derrama amb drama i pitjor amb mitjó —i no m’han posat el pitjor mitjó possible, però sí el pitjor que he vist fins ara. Rimes consonants, ben travades, que no deixen lloc al dubte, i marquen un ritme concís, fort i sonor dels dies.
I em pregunto si no seria millor una rima assonant, més suau, més lliure, més dèbil, que em recités els dies amb una certa nebulosa. I arriscar-me a dur bons mitjons sense gaudir-los del tot, només passavolant.
Em debato entre assonant i consonant, i trio sempre la segona opció, i que vinguin els mitjons que vulguin, que jo tinc els peus a punt de vestir-los i treure’n tot el partit possible, fins a foradar-los, desgastar-los i deixar-los plens de boles.
I em pregunto si no seria millor una rima assonant, més suau, més lliure, més dèbil, que em recités els dies amb una certa nebulosa. I arriscar-me a dur bons mitjons sense gaudir-los del tot, només passavolant.
Em debato entre assonant i consonant, i trio sempre la segona opció, i que vinguin els mitjons que vulguin, que jo tinc els peus a punt de vestir-los i treure’n tot el partit possible, fins a foradar-los, desgastar-los i deixar-los plens de boles.
