En els tallers de redacció que he arribat a patir en vida, tard o d’hora sempre arribava l’exercici que consistia a construir una història amb dos objectes o idees aparentment difícils de fer lligar.

Recordo el dia que la professora Conxita, que xalava de debò omplint-nos de vermell les redaccions («Hi falta sensibilitat», «Hi falta dramatisme», «No és sincer», etcètera) i que em semblava que ens volia convertir en guionistes de serials per a tevetrès, ens va demanar que escriguéssim un relat en què hi sortissin un tractor i una biblioteca. Tothom va arrufar el nas i a mi se’m va caure una petita bava de plaer per la comissura.

Em vaig inventar la història d’una bibliotecària que treballava a la facultat de ciències agrònomes i que es desplaçava pels enormes i nombrosos prestatges de la biblioteca amb un tractor amb unes pinces per col·locar els llibres al seu lloc. Crec que encara la conservo en alguna carpeta... La cosa acabava fatal, amb una tempesta terrible, la iaia que perdia els estreps i començava a empaitar els alumnes amb el tractor, i aixafava joves i llibres sense cap mena de mirament. Els comentaris de la Conxita van ser: «Vols dir que llegeixen tant els aprenents de pagès?» i, en el desenllaç, «Massa sanguinari».

En llegir aquesta redacció, m’he recordat de la Conxita: sembla que l’hagi encarregada ella, aquesta notícia: «Per demà, vull que feu de periodistes i escriviu una notícia, de no més de sis-centes paraules, en què hi surtin un astronauta i uns bolquers.» I he imaginat els comentaris en vermell que hi deixaria: «Vols dir que els astronautes tenen sentiments?» o «Costa de creure que l’astronauta gelosa no s’aturés en cap àrea de servei ni per anar de cos»!?