Empasso assortiments de misticismes tot el sant dia, mentre a fora l’hivern es resisteix a marxar, per a divertiment dels homes d’un temps i d’un país. Digerir divagacions sobre revelacions i aparicions amb el fred impregnat als ossos m’està fent aixecar el vol sense necessitat d’aeroplà.

I en l’estat més predisposat a la revelació, el somni, el subconscient em juga males passades i em fa travessar les nits amb fe febrosa, ulls en blanc, mans en posició de pregària i els genolls pelats enganxats a l’asfalt.

Si hagués de triar, tal vegada seria sikh, i la paraula esdevindria el meu únic temple, per mitjà de repetir-la fins que les paraules fossin síl·labes inconnexes, i aquestes lletres esparses; sense imatges, sense icones, sense cossos en creu ni ulls de ceràmica que et vigilen mentre fas inventari de les teves circumstàncies.

La paraula com a única religió, no la Paraula.