Potser la senyora Càndida fa (o faria...) els anys avui. Ja són dues les persones que l'han trucada en el que va de dia. Ja són dues les senyores a qui he hagut de dir que com a mínim fa dos anys i mig que la Càndida no té aquest número de telèfon. Quina mena d'amistats són que encara no saben que la Càndida s'ha canviat de número o bé...?

A banda d'avui, a l’agost ens van trucar de l'hospital de la Vall d’Hebron per dir-nos que la Càndida ja tenia dia i hora assignats per fer-se unes proves cardio-alguna-cosa.*

Cada vegada que truquen demanant per ella creixen les meves ganes de conèixer-la, de saber qui tenia el nostre telèfon abans que arribéssim al barri i, sobretot, per què el va donar de baixa. Se n'ha anat a una residència? A viure amb algun dels seus fills (si en té)? O bé...?

No vaig prendre nota del dia que s’havia de fer la prova, ni he sol·licitat més informació a les dues senyores que ens han telefonat aquest matí. Però si tornen a trucar demanant per ella, començaré a fer indagacions.

Ja són dos anys i mig de rebre les seves escasses trucades, i tot em fa pensar que es deu (es devia) sentir ben sola, visqués on visqués de Ciutat Vella (hàbil deducció que he fet jo soleta a partir de la pista del prefix telefònic), perquè en el que va d'any potser hem rebut mitja dotzena de trucades demanant per ella; i la de l'hospital potser no hauria de comptar, perquè ves que no hagi estat el cor el que l'hagi fet deixar de rebre les trucades que li corresponen...

Sigui com sigui, vull pensar que avui és (seria) el seu aniversari. Així que per molts anys, Càndida.

*Tenint en compte com estan les llistes d'espera de la sanitat pública, aquesta trucada no és cap indici que la senyora Càndida estigui viva encara. Potser s'hi va quedar esperant.