20.10.06
Candi, candi (2)
I continua. Reunió clandestina de veïns al vestíbul. Si el Presi vol eleccions, li donarem eleccions. S’ho mereix. Unanimitat. Que ningú no s’hi vol enfrontar? Doncs ho decidim a sorts. «Piedra-papel-tijera» és el mètode proposat pel Conco del segon pis. Unanimitat.
Comença el joc. Les partides es fan eternes. El conco té un problema a les articulacions i no saps mai si el que fa és «piedra» o és «papel»: perd totes les partides. La parella de l’àtic compra pastes i beguda per a tothom i deixem l’escala feta un fàstic.
Conco for president, definitivament. Ell diu que no ho vol, que no s’ho mereix, que no hi està a l’alçada, però ja es comença a creure el paper. Li hem de preparar la campanya, encara que després tots votarem el Presi, i ell ho sap. Ho sap?
Ara toca pluja d’idees per trobar un eslògan, però el Conco ja en té un, es posa la mà al cor i diu: «ESTIMAR L’ESCALA, GOVERNAR BÉ». Aplaudiments sentits. Només ens falten les sigles i ja podem muntar el cara a cara (quina ídem farà el Presi quan ho sàpiga!). Com era d’esperar, el nou Candi ja ho té pensat: CLAR, Conco L’Alternativa Reaccionària.
Visques, al·leluies, eurekes i hip-hip-hurres a dojo... I just aleshores arriba el Presi. Primer enfrontament dels candidats. Silenci al vestíbul:
Conco: Candi, hauràs de treure el teu cartell del meu menjador. (Fred.)
Presi: Per què? (Acollonit.)
C: Jo sóc l’altre Candi. (To de James Bond.)
P: De debò? (Il·lusió desbordada.)
C: Sí. (Duresa extrema. O S’ha ficat en el paper o el paper se l’ha cruspit.)
P: I quin eslògan tens? (Fent salivera.)
C: Estimar l’escala, governar bé. (Amb la mà al cor, que no el cor a la mà.)
P: ... I les sigles???? (Bavejant.)
C: CLAR, Conco L’Alternativa Reaccionària. (Hieràtic.)
El Presi, visiblement trasbalsat, es llença a abraçar el Conco, qui defuig l’abraçada amb un gest de menyspreu que volem pensar que és fingit. Els dos candidats es miren en aquest cara a cara improvisat, i el Presi pren consciència de la situació:
P: Ningú no farà més per la nostra escala. Vota PViV, porfa.
C: Ens veiem a les urnes, Pres... Candi.
P: Ens veiem a les urnes, Candi.
Comença el joc. Les partides es fan eternes. El conco té un problema a les articulacions i no saps mai si el que fa és «piedra» o és «papel»: perd totes les partides. La parella de l’àtic compra pastes i beguda per a tothom i deixem l’escala feta un fàstic.
Conco for president, definitivament. Ell diu que no ho vol, que no s’ho mereix, que no hi està a l’alçada, però ja es comença a creure el paper. Li hem de preparar la campanya, encara que després tots votarem el Presi, i ell ho sap. Ho sap?
Ara toca pluja d’idees per trobar un eslògan, però el Conco ja en té un, es posa la mà al cor i diu: «ESTIMAR L’ESCALA, GOVERNAR BÉ». Aplaudiments sentits. Només ens falten les sigles i ja podem muntar el cara a cara (quina ídem farà el Presi quan ho sàpiga!). Com era d’esperar, el nou Candi ja ho té pensat: CLAR, Conco L’Alternativa Reaccionària.
Visques, al·leluies, eurekes i hip-hip-hurres a dojo... I just aleshores arriba el Presi. Primer enfrontament dels candidats. Silenci al vestíbul:
Conco: Candi, hauràs de treure el teu cartell del meu menjador. (Fred.)
Presi: Per què? (Acollonit.)
C: Jo sóc l’altre Candi. (To de James Bond.)
P: De debò? (Il·lusió desbordada.)
C: Sí. (Duresa extrema. O S’ha ficat en el paper o el paper se l’ha cruspit.)
P: I quin eslògan tens? (Fent salivera.)
C: Estimar l’escala, governar bé. (Amb la mà al cor, que no el cor a la mà.)
P: ... I les sigles???? (Bavejant.)
C: CLAR, Conco L’Alternativa Reaccionària. (Hieràtic.)
El Presi, visiblement trasbalsat, es llença a abraçar el Conco, qui defuig l’abraçada amb un gest de menyspreu que volem pensar que és fingit. Els dos candidats es miren en aquest cara a cara improvisat, i el Presi pren consciència de la situació:
P: Ningú no farà més per la nostra escala. Vota PViV, porfa.
C: Ens veiem a les urnes, Pres... Candi.
P: Ens veiem a les urnes, Candi.
