Tututu-tú, tututu-tú. La crida de la selva. El batec de la bèstia. De dilluns a diumenge. Tututu-tú, tututu-tú. Ja fa un temps que la nostra sang bombeja a aquest ritme pels matins. El ritme, la crida, el compàs, ens arriba a través del ciment, procedent de la seu selvàtica del tercer segona. Tututu-tú, tututu-tú. Teclegem entre lianes. Esmorzem cocos i bananes. Tututu-tú, tututu-tú. Els nostres malucs tenen vida pròpia. La bèstia, a través de la paret, ens imposa un ball salvatge, cada dia. Tututu-tú. Bailad, bailad, malditos. L’Amàlia ara ens ensenya dansa del ventre, el seu avió surt demà cap a terres més civilitzades. Tututu-tú, tututu-tú. Hem encarregat al sastre roba interior de cuir i fulles de parra. Assagem crits plens de vocals al balcó. Tututu-tú, tututu-tú. Són molts mesos d’imposició ritmicoselvàtica, i ens rendim. Ballarem el ball que toqui. Tututu-tú, tututu-tú. Cap CD de la nostra col·lecció de grans èxits d’aquí i d’allà pot competir contra la consigna bàrbara del tercer segona. Mostrem la bandera blanca, ens descivilitzem, visca la barbàrie. Tututu-tú, tututu-tú. Fora sabates, els peus nus damunt del parquet; ja hem demanat pressupost a la cadena Los Tigres per fer-nos un terra de palla i sorra. Tututu-tú, tututu-tú. No tornarem a cal barber. No ens depilarem ni afaitarem. La rentadora ja no ens cal per res. Tututu-tú, tututu-tú. Els malucs porten les regnes de la nostra nova vida. Enganxem l’orella a la paret, addictes incurables del ritme, mentre ens deixem créixer les ungles, totes, i aprenem a parlar amb signes i gemecs. Tututu-tú, tututu-tú. Cada vegada més lliures del pes del progrés, més esclaus del so que transpira el ciment. Abandonem la nostra cabana i desfilem ballant en fila cap al guru de la tribu, el xaman del tercer segona. Tututu-tú, tututu-tú. Ens hi lliurem, som seus. Visca la barbàrie, som profetes de la nova selvàtica. Tututu-tú, tututu-tú. Ballem, ballem, la vida és ball, és maluc que tremola, és coco i és banana, és liana, és tututu-tú, tututu-tú.


NOTA: Per las civilitzats, recomanem una original crítica literària: El libro gordo del suicidio, de Cucucaracha de Cháchara.