Nedstat Basic - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares
Contador gratuito L'aeroplà del Raval | Tina Vallès <$BlogRSDUrl$>

29.12.05

Del llibre i la lectura, propòsit per al 2006 (parèntesi vacacional) 


Havia dit que no tornaria fins l’any que ve, però des que he aparcat l’Aeroplà que he llegit més del que és habitual, i fins i tot diria que estic recuperant el bon ritme de lectura de quan estudiava a la facultat i em passava el dia llegint a la Biblioteca de Romàniques (amb en Ferran de bibliotecari en pràctiques, per cert!), al pati, al bar, al tren, al llit, al sofà...

I de tant llegir, el cap se t’omple més del compte i els minuts (no dic segons per vergonya) abans d’agafar el son solen ser moments d’alta creativitat i pluja d’idees. Idees que si aconsegueixo recordar fins l’endemà, se solen aprofitar com a mínim en el 50 %. L’altra meitat ja són fruit del mig deliri abans de caure adormida.

El cas és que la idea que he salvat dels minuts previs a adormir-me d’ahir, és la que m’ha fet obrir en vacances de vols per fer-vos-la saber —i de passada si algú s’hi apunta encara trepitjarem terrenys estadístics i tot.

Us avanço que m’agrada fer balanç i inventari de tot el que llegeixo, i que tot i que intento controlar-me tinc tendència a fer força llistes (de llibres per llegir, de llibres per comprar, de coses a fer, d’amics a qui trucar, de feines pendents, de regals que cal comprar, de temes per a contes, de temes per a l’Aeroplà, de receptes per al Rebost, etc.).

Dit això, la idea és la següent (ara entendreu perquè he obert en vacances): abans que acabi l’any compraré una llibreta on per una banda llistaré els llibres que vagi llegint (per la cara de davant) i per l’altra (la de darrere) els que vagi comprant. Estic convençuda que en compro més que en llegeixo, i l’objectiu és aconseguir equilibrar la balança i de passada comprovar quina és la mitjana de dies (setmanes, etc.) que passen des que compro un llibre fins que el llegeixo.

La idea no és original ni crec que sigui la primera a perdre el temps i la llibreta d’aquesta manera, però tinc curiositat per saber quants llibres dels que compri l’any vinent llegiré abans del 2007, i si el fet de fer inventari de llibres comprats i llibres llegits em farà comprar menys llibres i llegir-ne més, o al contrari, o què.

També voldria afegir al costat de cada llibre adquirit el motiu de la compra; i al costat de cada llibre llegit, el motiu de la lectura. Per exemple, ara estic llegint Mort de dama de Llorenç Villalonga perquè segons aquesta bibliografia hi surt el Raval, i tenia curiositat per veure com retratava el Barri Xino aquest escriptor mallorquí (estic a la meitat i de moment no ens hem mogut de Ciutat, però tant me fa perquè m'ho estic passant de conya!). I el darrer llibre que he comprat ha estat Washignton Square de Henry James, per la fal·lera que tinc per aquest autor.

Tot plegat, un propòsit d’aquests que ara corren per les converses de màquina de cafè, ascensor o cua de xarcuteria, però que tinc intenció de complir religiosament durant tot l’any que ve. I si en trec alguna conclusió, ja us ho faré saber. Si algú altre s’hi anima, podem acabar contrastant títols llegits i adquirits i motivacions per a la compra i la lectura, i vés a saber si algun llibreter o editor s’acaba interessant pels resultats obtinguts!

Bon any del llibre i la lectura (ara he entès la diferència, es refereix al darrere i el davant de la llibreta respectivament!?), que el 2006 també ho serà tot i que les institucions canviïn de xip amb el dotzè gra de raïm entre les dents.



14.12.05

Canviar de cadena 


|1|

Va, ajuda’m a baixar la cadena i els altaveus, que tinc el cotxe mal aparcat. (...) Tu porta els altaveus que no pesen, ja porto jo la màquina. Aix, el comandament, posa-te’l a la bossa, pots? (...) Va, tira, baixa, ja tanco jo. Vés baixant, que encara ens fotran una multa. (...) Ei, vas bé? No ensopeguis a l’escala, tu, ara. (...) No t’hi deus veure amb els dos altaveus davant dels nassos. (...) Ah, bona idea, baixar de costat, incòmode però segur. (...) Collons, segur que no hi cap un ascensor pel forat de l’escala? (...) No és veritat, no dic sempre el mateix. (...) Rondinot!? Quan t’enxampi...! (...) Aguanta la porta amb el peu, que passo. Gràcies. Deixa els altaveus a terra, sisplau. (...) Les claus del cotxe les tinc a la butxaca, agafa-les. No, a l’esquerra. Vés a obrir, jo ja vigilo els altaveus. (...) Ei, va, vine i agafa els altaveus, que jo vaig tirant cap al cotxe amb la màquina. Collons, quin mal els braços. (...) Vaaaa, vineeee. (...) Hòstia, bon moment per trobar-se un conegut... Uf, abraçada i tot, n'hi ha per estona...


|2|

—Amigo, ¿tú vendes?
—Què?
—¿Tú vendes máquina?
—No, no, estoy esperando a mi mujer que... El coche... Mmmm... Es para la asociación de... Mmmm... ¿La quieres?
—Sí-sí, amigo.
—Ah, mmm... ¿Cuánto?
—20.
—Apa aquí! 70.
—40.
—60.
—55, no más, amigo.
—Un momento. (...) Nenaaaaa! Vine un moment! (...) I vinga abraçades...


|3|

Què, anem a sopar? (...) Va, nen, gastem-nos els euros de l’«amigo», no? Ep, però posa’t guapo que avui toca marisc i vi blanc, va. (...) Homeee, no voldràs anar a fer un entrepà i una amanida, no siguis cutre. (...) Verd caqui i verd fosc no combina gaire, que no ho veus? (...) Amb aquesta camisa et queda bé aquell jersei que et va regalar ta mare pel sant. I espavila que no trobarem taula. (...) Ai, espera, que em canvio de bossa, que aquesta no lliga amb l’abric. (...) Em portes la de pell verda que tinc a l’armari de l’estudi? (...) Va, que mentrestant buido la bossa, rei. (...) Hòstia! L’«amigo» s’haurà d’aixecar cada vegada que vulgui apujar el volum de la música, nen! Fot una setmana que em passejo pel món amb el comandament de la cadena a la bossa.



13.12.05

Projectils en miniatura sense toc de queda previ 


«Jjjjjjjjjjjjjjj!»

Se t'eriça la pell en sentir aquesta filera de jotes pel carrer. Algú prepara la pólvora, no saps on caurà el projectil, ni tan sols d'on ve. Pot ser qualsevol dels que avancen pel carrer: la senyora de l'Eixample ben abillada que ha vingut a fer unes gestions, el noi jove i mal guarnit que se'n va a la universitat o a fer rodar el patí per la plaça del MACBA (perquè els qui llisquen davant del museu més modern de la ciutat tenen una edat, ja), la dona pakistanesa que acompanya els fills a l'escola, l'home filipí que desfila cap a la feina, l'avi andalús que busca unes obres (no trigarà a trobar-les) per fer el tafaner mig matí. Qualsevol.

Abans, això ho feien els avis i ho mig toleraves no saps ben bé per què, però ara has d'anar amb compte de no relliscar: tot el que surt d'un cos humà és susceptible de ser trobat en qualsevol pam de vorera del barri, fins i tot pots tenir la sort de trobar un compendi de totes les varietats líquides i sòlides en pocs centímetres, de ben segur que acompanyades d'alguna deposició animal, un problema menor.

Ara, de totes, la quinzena de jotes és la que més esgarrifa, perquè la llei de la gravetat hi té poc a veure: un pot estar travessant Joaquim Costa per Ferlandina i deixar anar el seu projectil davant de l'Horiginal. És qüestió de tècnica i entrenament, i al Raval centenars de persones assagen cada dia per fer-ho millor, perquè la feina ben feta...

«Jjjjjjjjjjjjjjj!»


NOTA 1: Sembla que és època de comiats, ara és Combray qui ens deixa. Gràcies per Càndid, Duquena, i per molts d'altres!

NOTA 2: Avui fa un any de la segona etapa de l'Aeroplà, encara no havíem aconseguit tenir un any sencer a la xarxa, així que ho celebrem com cal: «Jjjjjjjjjjjjjjj!»



12.12.05

Dues dotzenes d'anys 


(Alerta, és un post íntim. Detractors, esmoleu les armes.)

Avui fa dues dotzenes d’anys que l’àvia feia carn arrebossada per dinar i jo estava nerviosa, anant amunt i avall pel pis, amb cinc anys i mig al sarró, i desitjant que arribés la tarda i anéssim en cotxe amb els avis a Barcelona.

Fa dues dotzenes d’anys que anant cap a ciutat vam tenir pana amb el cotxe i encara em vaig posar més nerviosa, fins que va arribar el tiet i ens va dur a l'hospital a corre-cuita.

Fa dues dotzenes d’anys que vaig deixar de ser filla única, i ja fa un parell de dotzenes de vegades que me n'alegro, d'haver-ho deixat de ser d'aquesta manera.

NOTA: A l'Imatginari: Fotogènia a Betlem.




7.12.05

poes-hip-a 2 

Soy la profecía en persona
y vengo de Badalona.
Si te acobardas,
mejor te largas.
Se le pasó el arroz
a tu voz.
Escribo rimas, les hago el amor
y cobran vida.
Tu novia es una rima mía.
Enchufa ese micrófono a mi alma.
Erre a pe porque sí y punto.
Las palabras me acarician en la garganta.
Improvisando soy un fiera.
Estoy en una época feliz
en que todo marcha bien:
no sólo comí,
desayuné y cené perdiz.

És tot el que puc afegir des de la meva ignorància hip-hopaire: un collage d'algunes de les frases que vaig poder caçar i escriure abans no se m'omplís el cap amb versos nous. És molt difícil prendre notes en un concurs de rap, i encara ho és més desxifrar-les uns dies després.

En honor als recitadors, cal dir que el collage no està gaire a l'alçada del que es va escoltar al hall del CCCB divendres i diumenge al vespre.

Deixo aquí l'intent d'aproximació a aquesta cultura, que continuïn els entesos. Ara, si us assabenteu d'algun concurs d'improvisacions, digueu-m'ho, que m'hi he enganxat.

NOTA: A l'Ima(t)ginari, un cuc ballant hip-hop!?



4.12.05

poes-hip-a 1 


Sort de la llibreta que no sempre em deixo a casa, sort que cabia a la bossa que duia divendres. Sort d'una amiga que ens va animar al copilot, a EA! i a mi a no abandonar el CCCB quan va aparèixer un DJ a la tarima. Sort del hip-hop. Sí, parlaré de hip-hop, avui. L'EA! se m'ha avançat, però jo hi torno, perquè cadascú rapeja a la seva manera i no hi ha dos MC iguals.

No en tindré prou amb un dia, però vull encetar el tema ara que encara em xiulen les orelles després de dues hores de hip-hop, de rimes urbanes, de rap, de micros i plats, de DJ i MC i big-box i free-style i instrumentals a volums impossibles.

I abans de provar de descriure-us el que he viscut entre divendres a la nit i ara fa una hora, deixeu-me que agraeixi a tota la tribu hip-hop que ha passat pel CCCB aquest cap de setmana que m'hagin deixat descobrir el món de les rimes urbanes. M'és impossible recordar tots els noms, no escric tan ràpid com parleu, però cito els que vaig caçar: Payo Malo, Tremendo Menda, Zenit, Flow, User, Nount, Metro, Ferran...

La poesia ja no neix d'un bolígraf solitari i en silenci en una taula d'un cafè. La poesia ja no duu americana de pana i llibres de saldo a la butxaca. Ara vénen les caputxes, les gorres, les bambes, les samarretes, els texans, els micros, els plats i la gesticulació. I rimen, rimen molt més que molts dels que signen com a poetes. Rimes consonants, gent, i sense por, sense pausa, sense treva, sense vergonya.

Puges a l'escenari, et sacseges una mica, el públic aixeca les mans i et saluda i tu comences a fer versos, sí. Fets i escoltats al moment. És el free-style. Hi ha de tot, i per tant els renecs són recurrents, però hi ha temes, hi ha reflexió, hi ha preocupacions i hi ha consciència de grup, de classe, d'estil i de tenir un públic que no perdona.

No he pogut evitar cercar-ne referents mentre ho escoltava. Els MC són trobadors i no fan només cançons d'amor, la realitat és ben present a les seves lletres, i no només la del seu barri, et parlen d'hutus i tootsies, de Bagdad, de terrorisme, d'immigració, de violència de gènere, de política, de calés, de sexe, de la seva gent...

I hi ha entrega i hi ha valentia. I improvisació: deixar anar paraules i no mirar enrere, que és com faig aquest post ara.

Aquesta és la meva versió free-style de l'Hipnotik. Quan ho paeixi, us en faig cinc cèntims com cal. Serà aviat; mentrestant us deixo amb uns versos del guanyador del concurs de rimes urbanes (Ferran, de Badalona):

Soy espontáneo
y en cualquier parte
de mi cráneo
hay arte.


AFEGITÓ (5 de desembre): Ja fa dos anys que volem. I per volar més i millor a partir d'ara, deixem de cuinar.



Creative Commons License